Documentació
Entrevista a Teresa Solana
T.S. Fer conte sm’ha permès donar veu a personatgesmolt diferents i explorar en la ciència-ficció, en la Prehistòria, en laBarcelona de les acaballes del segle XIX...Un cop acabat el llibre, un periodista m’ha fet adonar que totes les històries tenen la mateixa extensió i jo mateixa me n’he sorprès, perquè no és intencionat. Deu ser la mida d’història que a m im’agrada sentir, amb un crescendo i un desenllaç.
A.C. Mantenir la intriga és clau en la novel·la negra que has fet fins ara. En el conte, t’ha estat més fàcil?
T.S. Hi ha la idea que fer contes és més simple, però també és molt difícil sorprendre el lector, perquè ho has de condensar tot molt més. La comoditat està en el fet, al ser un text més curt, és més fàcil de manejar.
A.C. El que sí que has mantingut en comú amb la teva obra anterior és el punt de vista crític.
T.S. Sí, m’ha sortit així perquè escric del que m’interessa i, en aquests moments, m’interessa més aportar aquesta reflexió sobre el món en què vivim i cap on anem que no pas altres preocupacions més íntimes.
A.C. Creus que aquest aspecte pot haver contribuït al teu èxit en el mercat internacional.
T.S. Hi ha diversos factors que hi ajuden. Tinc una bona agent, que és la Balcells, i els llibres han estat rebuts amb sorpresa, perquè faig gènere negre, però una mica diferent, ja que hi ha un punt d’humor, i això a Europa no s’estila tant.
A.C. La marca Barcelona també deu haver-hi ajudat.
T.S. És una ciutat que la gent coneix i, de vegades, reconeix en els meus llibres.
A.C. ¿Has trobat que les reaccions dels lectors de fora són diferents?
T.S. Sí, tota la discussió del català popular i de les incorreccions desapareix, perquè en anglès i en alemany no tenen aquests problemes. M’he adonat quemoltes de les coses voluntat de tractar problemes globals i no específics de casa nostra, perquè l’endogàmia o els privilegis de les classes dominants no són una exclusiva catalana.
A.C. No, d’això no se’n deslliura ningú, i de les teves paròdies, tampoc. En fas una del gremi de la novel·la negra, fins i tot.
T.S. Sí, forma part del joc literari. Si no som capaços de riure’ns de nosaltres mateixos, malament.
A.C. Sí, no sigui que ambl’èxit del gènere ens pugin els fums.
T.S. No crec que l’èxit de la novel·la negra sigui una cosa d’ara. Sempre ha tingut molts lectors, però s’ha produït un canvi en el gènere. No és igual ara que fa 50 anys. Els autors que a mi m’interessen és perquè volen disseccionar les societats en què viuen i no limitar-se només a la intriga. La novel·la negra fa un retrat brutal del món en què vivim i això no es troba en un altre tipus de literatura, dita més culta i amb altres aspiracions.
A.C. Potser el gènere també funciona perquè són llibres més fàcils de llegir. La intriga ajuda que el lector s’hi enganxi i això no és fàcil en una societat plena d’estímuls com la nostra.
T.S. Aquest sempre ha estat un recurs de la novel·la negra per atraure el lector. Jo vull pensar que la gent vol distreure’s, però també demana coses interessants sobre el món en què viu i, sobretot, una crítica.
A.C. I quins són aquests autors que dius que et donen això?
T.S. Andrea Camilleri,Mankell, Larsson, FredVargas, i aquí també n’hi ha alguns que em semblen interessants, però em sembla de mal gust dir noms. Que explico no són només de Barcelona sinó que es poden extrapolar a altres ciutats. En els contes hi ha la
A.C. I comhas après a fer aquest gènere?
T.S. Llegint molt, però coses molt diverses, començant pels clàssics. He començat a llegir novel·la negra des que n’he començat a escriure. Ara estic més atenta al que espublica en el gènere, però és important combinar-ho tot.
A.C. Normalment els autors de negra sou molt lectors de diaris, que us inspiren. És el teu cas?
T.S. Nom’interessa la crònica negra. Jo tiro més d’imaginació. Pot ser que una notícia emdoni alguna idea sobre un tema, però quan vaig en autobús escolto les converses i miro què fa la gent, perquè també en pot sortir alguna cosa.
A.C. Quan treballes?
T.S. Fins que la família Em reclama i m’he d’aixecar de l’ordinador. A partir de les cinc, ja tinc la meva filla a casa i és més difícil, però quan estic ficada en alguna cosa, m’hi puc estar fins a les tres de la matinada. Sóc una mica obsessiva, perquè això d’escriure és comuna droga, però no tinc una disciplina de nou a una.
A.C. Com va començar la teva història com a escriptora?
T.S. El meu marit, Peter Bush, és traductor a l’anglès del Quim Monzó, de la Najat El Hachmi, de la Núria Amat, del Goytisolo..., i em va convèncer que portés el text a l’agència de la Balcells. De seguida em van trobar editors aquí i a fora.
A.C. Sembla mentida: ara resulta que els marits s’han d’escoltar
Tornar