Documentació
La moda perd, les lletres sumen
Barcelona, 1972. Llicenciada en Història. Acaba de publicar la seva primera novel·la, A flor de pell 3 Deixa enrere molts anys de feina en el món de la moda i les desfilades per escriure.
«El món de la moda, quan hi treballes diàriament, és molt menys glamurós del que la gent creu», afirma amb la veu de l’experiència Tània Juste, que ha decidit abandonar molts anys de dedicació a l’empresa familiar –el seu pare és el dissenyador Juste de Nin– organitzant desfilades per a Armand Basi a París i Barcelona i encarregant-se dels catàlegs de moda i la publicitat. «El meu objectiu és dedicar-me a escriure», afirma rotunda. I de moment ja ha publicat la seva primera novel·la, A flor de pell (La Magrana), ambientada a la Barcelona dels anys 20, i en té una segona en marxa, també amb un teló de fons històric (comença el 1938). S’autodefineix metòdica, disciplinada, perfeccionista, exigent amb ella mateixa i lectora compulsiva, sobretot de grans clàssics, amb una confessa influència de Mercè Rodoreda que es deixa notar en A flor de pell, una història costumista que barreja amor i política. Fa 15 anys que té en ment el tema de la seva opera prima. «La novel·la està inspirada en la meva àvia paterna, no tant en la seva vida com en el seu esperit i el seu tarannà. És un homenatge al seu esperit lluitador». Així, la protagonista, Isabel Fortuny, és una noia que vol ser algú per si mateixa i aspira a alguna cosa més que a ser una bona esposa i mare. «És un gest de complicitat amb la meva àvia. Ella de joveneta, com el meu personatge, va treballar en una pelleteria barcelonina a la qual acudia la burgesia dels anys 20. Estava al dia del que es portava a París. Evoco el país que em va mostrar amb els seus records».
La història s’inicia el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera i acaba el 1931 amb la proclamació de la República, «és un moment en què les dones comencen a reclamar un paper a la societat més enllà del domèstic». Les inquietuds polítiques al voltant de Cambó o l’avi Macià, el complot del Garraf del 1925, l’Exposició Universal del 1929, les eleccions del 1931, en les quals les dones encara no podien votar... són «fets històrics que els personatges perceben en el seu dia a dia». «Encara que m’he documentat molt, no he volgut escriure un llibre d’història sinó fer un retrat de la vida quotidiana d’una època, els anys 20, sobre la qual hi ha poca informació. He hagut d’acudir sobretot a diaris del moment, fotos, anuncis...». Però com el seu títol indica, A flor de pell és una novel·la de sentiments. La protagonista, quan ha aconseguit el seu somni de treballar a la pelleteria, s’enamora i «té por de caure en la dinàmica de les noies que només pensen a casar-se». Enmig, una tragèdia. Després, «un amor més madur. Perquè vull transmetre que existeixen diferents formes d’estimar».
Tornar