Documentació
Rescat en el temps
Ara que fins i tot Quentin Tarantino s’ha atrevit a canviar el curs de la història proposant un nou i una mica infantil final a la vida de Hitler, cremat literalment en un cinema per la Resistència francesa, la nova novel·la de Toni Soler (Figueres, 1965) planteja de manera molt més divertida i menys grotesca la reescriptura de la història recent de Catalunya. Es tracta d’una “història de ficció”, segons les paraules de l’autor, que planteja una perillosa missió que hauria hagut de canviar el passat, el present i el futur de Catalunya: rescatar el president Lluís Companys unes hores abans de ser afusellat, portar-lo a una actualitat situada l’any 2015 i presentar Catalunya al centre de decisions del poder mundial gràcies a un invent tan cobejat com la Harlan, la màquina de viatjar en el temps. A mig camí entre La mosca, de David Cronenberg, i Minority report, de Spielberg, i vagament inspirat perEl final de l’eternitat, d’Isaac Asimov, Soler proposa una obra divertida, resolta amb intel·ligència narrativa i que proposa una reflexió inevitablesobre la memòria i el poder de reescriurela història. És alhora una novel·la de ciència-ficció i un relat d’aventures, que conté una apassionant trama d’espionatge a l’entorn de l’última carta escrita pel president, i altres documents confidencials que van des de l’ord Moscou fins a la mort d’Andreu Nin. L’autor del projecte Harlan, “la porta catalana al multivers”, és Joaquim Blat, potser el personatge més desdibuixat del llibre. Investigador català a la NASA, és captatper l’egòlatra Maria del Mar Ballesta, impetuosa vicepresidentadela Generalitat de Catalunya, líder independent d’una coalició de partits. Ballesta, plena de suficiència i reconeguda fàcilment pels seus vestits jaquetade color fúcsia, és la impulsora del Programa Anàlisi Quàntica (PAQ). Inevitablement, els seus agents seran anomenats paquis. Un d’ells és Martí Llaneras, un mosso d’esquadra, separat i tarambana, que és enviat al passat amb la missió de portar Companys al present, tot i que ell hauria preferit anar-hi per resoldre algunes qüestions de la seva vida privada. Les millors pàgines del llibre són els capítols situats a Montjuïc. Un cop realitzada la transmigració, Martí és expulsat al pati del castell a tres quarts de cinc de la matinada del 15 d’octubre del 1940. Mentrestant, la vicepresidenta té a les mans un llibre d’història: es tracta d’una vella edició deLa tràgica mort de Lluís Companys, de Joan Llarch. Expectant,Ballesta es mira i remira el llibre per veure els efectes de laseva missió secreta: tan bon punt el seu agent hagi acomplert el seu objectiu, les pàgines del llibre ho hauran de reflectir. És així com, de cop, l’índex i el contingut del llibre comencen amodificar-se. Hi apareix un capítol titulat Temptatives der escat. És la prova que el primer intent de Martí Llaneras, a causa d’un imprevist tret de fusell, ha resultat fallit. Al capd’unaestona, però, el llibre es torna a recompondre, explica la sorprenent desaparició del president i passa a titular-se L’enigma Companys. Té molta gràcia que, en un primer moment, el president de la Generalitat, del tot disposat a morir com a màrtir, es negui a ser rescatat, per coherència, per ganes de passar a la història o perquè, “de vegades, una mort honrosa, una mort pels ideals, és millor que fugir com un conill i viure uns anys de propina”. La veritat és que qualsevol lector, després de llegir algunes declaracions reals del president Companys, transcrites en el dietari d’Amadeu Hurtado Abans del sis d’octubre, no troba gaire grotesques les paraules que deixa anar el personatge inventat per Soler.
Amb poder de seducció
Convertit en un cobai científic, Companys es passeja per la Barcelona imperfecta del 2015 sorprenent a tothomambles seves declaracions vanitoses, misògines i reaccionàries. Només desitja prendre’s un anís al Paral·lel i visitar alguns salons del Barri Xino. Gràcies al seupoder de seducció i l’encant de la seva retòrica, esdevé un personatge mediàtic que arriba fins i tot a pensar-se la possibilitat de tornar a la política. Però Companys, com el científic i coml’agent protagonista del relat, no són res més que titelles dels polítics per mantenir-se en el poder. De cop, un incident amb un familiar d’un mort pels anarquistes el porta gairebé a l’emmudiment i a una mena d’abandonament amarg, convençut que el passat no es pot canviar: “Quan el passat torna, no se sap mai què durà a la motxilla”. Tothom ha de suportar el pes dels seus records, per més feixuc que sigui, diu el president. La història és ben inversemblant, potser més en els diàlegs que en la intriga, però ja se sap que la regla de la ficció històrica (si és que n’hi ha cap) és que els seus personatges i esdeveniments siguin versemblants en la seva pròpia ficció. Cosa que,en aquest cas, Soler aconsegueix amb facilitat i que només queda desvirtuada pel desig irrefrenable del seu autor de farcir-la de bromes (“No diguis Joaquim Blat fins que no sigui al sac”) o de referències explícites i potser innecessàries a l’actualitat.
Tornar