Documentació
Luis Goytisolo: «Segueixo sent desconegut»
–A la llista que cada any elabora la casa d’apostes Landbroke vostè hi surt com a favorit per al premi Nobel de literatura. ¿Com se sent? ¿Està sorprès?
–Jo no sabia què era això fins que m’ho van explicar. Sí, estic en tercer lloc en les previsions per darrere d’Amos Oz i l’algeriana Assia Djebar. Em van passar la llista completa i tots són molt coneguts.
–Mario Vargas Llosa, per exemple, està situat molt més enrere que vostè en aquesta classificació.
–El 17è. Som els dos únics autors en castellà. Ja ho veurem.;
–Deu comprendre que hi hagi molta gent que se sorprengui per aquestes previsions.
–Encara sóc un desconegut, sobretot a Espanya, excepte per a una certa part de la crítica, la que més m’aprecio, que m’ha seguit des d’Antagonía, la meva obra més ambiciosa.
–I els seus lectors són pocs però selectes...
–En algun moment m’he situat a les llistes dels més venuts. Va ser quan estava ficat en la realització de documentals i no tenia temps per concentrar-me. Mzungo, Placer licuante i Escalera hacia el cielo, les meves novel·les trivials, van ser pensades als avions.
–¿Sent que se l’ha llegit bé?
–En ocasions, sí. A vegades pel lector més impensable, un coreà, per exemple, que en un espanyol perfecte em diu que vol traduir la meva obra. Això és un aire puríssim que et dóna força per continuar.
–¿Les seves novel·les són d’idees?
–Jo no debato idees. El que intento i crec que aconsegueixo és arribar a una comprensió total que escapa de la idea i té una mica d’emotivitat.
–Aconseguir l’emoció d’una forma totalment racional
–A Cosas que pasan torna als textos autobiogràfics de Diario de 360° i Estatua con palomas.
–Però no revelo coses de què no hagi parlat abans. L’atzar, per exemple, que és un dels meus temes recurrents. I és en l’origen. Quan neixes no pots triar.
–Néixer en la família Goytisolo no és poca cosa.
–Però és només el principi. Ets el producte d’una trobada sexual, no sé si rutinària. La idea que en un segon la teva vida es pot crear o pot canviar.
–Com va canviar en un instant després de la mort de la seva mare en els bombardejos franquistes de Barcelona.
–Exacte. Però també em plantejo que si no hagués estat a la presó per motius polítics no hauria escrit Antagonía, o Antagonía hauria sigut una altra novel·la.
–Es defineix com a tímid, però no té cap pudor per detallar la seva vida sexual.
–Sóc un tímid en la relació amb les persones, però no és res patològic. En altres terrenys, com l’eròtic, això em fa més atrevit.
–¿L’escriptura obeeix a un impuls similar al sexual?
–És que en la vida l’impuls sexual mana molt. Tots els meus llibres estan recorreguts per l’erotisme.
–La convivència entre els tres germans Goytisolo no va ser fàcil. Així ho explica al llibre.
–Volia desfer aquesta imatge convencional que hi havia un clima literari a casa, que tot el dia Juan, José Agustín i jo parlàvem de llibres. A vegades José Agustín llegia un poema en veu alta. Però la veritat és que cadascú anava per la seva banda amb voluntat de distanciament.
–¿Si els tres germans Goytisolo no s’haguessin dedicat a la literatura haurien estat més units?
–Possiblement, sí. Va ser una forma de preservar la nostra autonomia
Tornar