Documentació
El mag cec
Mentira va ser un d’aquest casos en què els lectors fan forat a la indústria. Colen els seus gustos entre promocions, modes, previsions, fílies i fòbies. Mentira va ser un coet i Manual de la oscuridad ha pujat al seu deixant estel·lar. Abonat, ara ja sí, per una promoció intel·ligent i efectiva. El millor mag del món, de sobte, comença a perdre la vista. En poques setmanes quedarà cec. Premisses fascinadores, senyor Hériz. El món de la màgia i el món de la foscor. El que no veiem, allò que ens és sostret a l’ull. La carta marcada, la recreació de la realitat en poder de la ment. El mag amb els ulls embenats per sempre més. El mag és Víctor Losa. El seu mestre, Mario Galván (la suma és Mario Vargas Llosa?) regenta aquesta fantàstica botiga situada al carrer Princesa, El Rei de la Màgia. La novel·la està dividida en dues parts. Una va des dels primers senyals de la ceguesa fins a la consumació. Part en la qual l’autor ens parla dels inicis de l’aprenentatge i la carrera del jove mag. I també ens parla dels pioners de la màgia del segle XIX i principis del XX. L’altra part ens indica com Losa ha d’aprendre a viure cec en els límits del seu món: la seva casa, el seu carrer, la seva sexualitat i afectes. Dues parts, gairebé independents. Al meu criteri, d’una manera excessiva i gairebé dolorosa. En certa manera, sí que són manuals. A la primera, a més de donar a conèixer els passos d’iniciació del mag, hi ha la informació –de vegades profusa i poc literaturitzada– dels inicis de la màgia al costat de mentalistes, estafadors i taules de ouija. Sobre la mecànica dels trucs, la maquinària que fa que el cor bategui. El problema és que estem en la ficció novel·lesca. Interessa que estimi o odiï el cor, no que funcioni. El plat és massa correcte: no engreixa, no hi ha espècies exòtiques o casolanes ni –a excepció d’algunes autovies made in Hériz– entusiasma. És com si al menú, els ingredients fossin el plat. És com si aquí faltés... perdó... màgia.
Amb un pols ferm i segur
A la segona part, el manual d’instruccions és el de l’ONCE. Els personatges que hi apareixen, la prostituta romanesa, Irina o Alicia, assistenta de l’organització de cecs, estan ben delineats, i això que l’un i l’altre voregen límits i clixés. Però el pols d’Hériz sempre és ferm i segur. També la creació d’escenes, el seu estil de línia clara, eficient. Aquest no és el problema. El problema contiua sent la fredor de la mirada que veu i narra. Un bisturí que no fa sagnar, ho acceptem. Però que tampoc dibuixa portes secretes per on fugir. Al cap i a la fi pagues l’entrada perquè elmag et robi el rellotge sense que te n’adonis. No per saber com funciona el maleït artefacte.
Tornar