Documentació
Jordi Coca guanya el premi Sant Joan amb un retrat de la Barcelona «canalla» dels anys 70
Jordi Coca (Barcelona, 1947) estava especialment content de rebre aquest guardó que havia «cobejat» durant molts anys: el 1994 va quedar finalista amb Paisatges de Hopper (va guanyar Oriol Pi de Cabanyes amb Pel Bell Nord Glaçat). Però això no és tot. Membre del recent format Consell de les Arts i la Cultura, Jordi Coca assegura que no es tornarà a presentar a cap premi mentre en formi part per «estar més tranquil».
La nit de les papallones es tracta d'un projecte «encallat» que finalment ha vist la llum gràcies a la insistència de l'editora Pilar Beltran. «Em va costar molt perquè al principi el sentia com un tema extern. Han suposat dos anys de treball i moltes xerrades amb Joan Estrada, que m'ha explicat els seus records.» Records d'una època d'ebullició, la nit predemocràtica, amb una vida nocturna que transcorria en locals com ara la Rambla, el Panam's, el Drugstore del passeig de Gràcia, el Bocaccio, el Lord Black, i també d'altres més «obscurs» com el Barcelona de Noche, el Jazz Colón o la Bodega Apolo, al Paral·lel.
La novel·la es presenta com un homenatge a l'stripper Christa Leem i està inspirada en part en la seva personalitat. «No és una crònica d'una època ni una biografia de la Christa, sinó una novel·la inspirada en aquesta noia.» Christa, portadora d'una visió d'un món nou, encarna segons l'escriptor el que hauria pogut ser el país i que finalment no va ser per com es va fer la transició.
La història està narrada per un periodista de la nit, que s'assabenta de la mort de la Carla (alter ego de la Christa) i fa una construcció «aparentment desordenada» de la seva vida. «Va durar molt poc –d'aquí el títol de la novel·la– perquè la seva activitat estava molt vinculada a la joventut física i perquè els esdeveniments la van portar cap a la part fosca.»
Fa temps que Coca s'interessa per aquest període i havia escrit un conte sobre Leem encarregat per Rosa Regàs. «Tenim sort de poder explicar-lo perquè molts dels que el van viure no hi són, molta gent ha desaparegut en aquest viatge una mica boig, però que tampoc cal mitificar... El Vaquilla era un pobre noi i la Christa era filla de gent de l'espectacle.»
L'empresari i actor Joan Estrada (que apareix com a personatge de la novel·la al costat d'altres personalitats de l'època, com la senyora Fernanda, que Coca va conèixer personalment) va assistir ahir a la roda de premsa de presentació del guanyador: «La novel·la no és una biografia de la Christa, que va tenir una vida molt intensa però que va durar poquíssim, va debutar als 17, 18 anys i als 30 anys ja estava retirada. A l'enterrament hi havia deu persones: totes gent del Paral·lel.» També va reivindicar la «modernitat» dels seus espectacles, alguns dels quals els va fer al costat de Joan Brossa.
Tornar