Documentació
Gent de barri
Fred als peus és la primera incursió en la narrativa catalana del periodista Àngel Casas després de dos llibres anteriors, Estamos en el aire i Cuarenta y cinco revoluciones en España, que van haver de patir aquell inevitable estigma amb què, es vulgui o no es vulgui, es marca tots els que treuen el nas per la pantalla petita sense fer distincions ni matisos.
Capbussats, doncs, en les perilloses i traidorenques aigües mediàtiques, el nou llibre de Casas servirà, d'entrada, per esvair qualsevol ombra de dubte al voltant de les habilitats literàries del comunicador audiovisual. El llibre manté un pols decidit amb un passat recent, gairebé viu, amb un temps que s'ha anat abandonant, que ha anat canviant i que a aconseguit mantenir-se en la ment dels seus protagonistes deixant un regust agredolç que el converteix en atractiu potser perquè és el propi, perquè s'ha viscut en primera persona.
VOLUM DE MEMÒRIES
De fet, l'obra de Casas podria passar fins i tot com un volum de memòries, ja que el protagonista de la història se situa a Sants, al mateix bloc de pisos on va néixer l'autor, i arrenca l'any 1946, una època i un lloc que l'autor coneix prou bé, ja que no resulten en absolut llunyans de l'indret i de l'any en que va venir al món ell mateix.
Amb aquesta anècdota que més aviat és una mena de marca d'identitat, de segell de denominació d'origen, la novel·la arrenca fidel a l'època, amb una sucessió de fets que, com el dia a dia, és qualsevol cosa menys trepidant, però que a ulls dels seus protagonistes és converteixen en vitals pel fet de ser viscuts en carn pròpia.
Un dels mèrits de Fred als peus és precisament aquesta capacitat per anar desgranant el pas d'un temps petit i familiar, d'un temps gens aliè, d'un temps que envolta i que transforma sense deixar-ho ni tan sols entreveure. La vida passa i els protagonistes són transformats pel pas de la vida i, al mateix temps, fan que la vida es transformi, teixint així un cercle íntim, una estructura sòlida amb moltes ramificacions i molts matisos. D'altra banda també cal tenir en compte aquesta visió a posteriori, la mirada adulta que ha donat forma al llibre i que, de manera conscient, revisa el passat i el transforma en història. La veu del narrador, conscient del pas dels anys, també aporta el toc just de reconeixement als fets que s'expliquen.
AMBIENTADA A SANTS
En qualsevol cas, la novel·la és un relat que, tot i tenir com a escenari els carrers de Sants, es podria ambientar a qualsevol lloc de la Catalunya de després de la Guerra Civil, ja que aleshores les diferències entre un lloc i un altre eren mínimes i a tot arreu regnava si fa o no fa el mateix esperit de fons, un franquisme viu, acompanyat de tots els seus senyals d'identitat i de les seves maneres, una presència religiosa que es converteix en omnipresent i que arrossega molts més defectes que virtuts, uns adults que s'han de dedicar en cos i ànima a la subsistència mentre els més petits s'aferren als retalls de les converses que apleguen d'aquí i d'allà, una informació de primera mà que tot i no ser del tot exacte sí que té un seguit de connotacions que, barrejades amb les seves percepcions personals acaba acostant-se de manera força aproximada a la realitat, mantenint una gran vivesa i carregant-la de moviment, d'esperança i de ganes de descobrir què hi ha més enllà de tot allò que els envolta.
SENTIMENTS UNIVERSALS
Poca gent que hagi viscut en la segona meitat del segle XX passarà indiferent davant d'aquesta crònica d'una manera de viure que ja s'ha perdut per sempre, d'una geografia que desapareix engolida per l'afany de modernitat de les noves urbs i d'uns sentiments malgrat tot, són universals i no tenen fronteres.
Con la vida dels seus protagonistes, el llibre de Casas té de tot, salpebre, desenganys, il·lusions, equívocs, alegries i cruesa i, com la vida, és un gran mosaic carregat de sensacions, de coses petites que són les que al final s'acaben fent grans, les que acaben deixant el solatge del record, les que tenen una capacitat ineludible i salvatge d'evocació, les que, conscient o inconscientment, ens tornen de tant en tant el gust d'un grapat de galetes sucades amb llet i Phoscao o les notes del Per a Elisa sorgint d'un piano vell.
Tornar