Corpus Literari Ciutat de Barcelona

 

 

Articles

Un Batman modernista

Les aventures del cavaller fosc a Barcelona protagonitzen el Saló del Còmic i se sumen a l’àmplia iconografia de la ciutat en vinyetes

Barcelona és una ciutat molt lluminosa, ideal perquè Batman hi faci un vol a la llum del dia, però, de nit, la seva arquitectura modernista i gòtica li proporciona una atmosfera inquietant... perfecta per a Batman”. Com es veu, el guionista MarkWaid no dubta que la capital catalana és un escenari excel·lent per acollir una trepidant aventura del guardià de Gotham City. Així ho afirma en un dels textos que glossen les vinyetes de Batman: Barcelona, el cavaller i el drac (Planeta De Agostini / Edicions 62), el còmic més esperat de l’any i que serà un dels protagonistes absoluts del Saló del Còmic, que s’inaugura demà. Si encara no queda clar, el mateix Waid subratlla que Barcelona és un “lloc perfecte” per a Batman perquè és una ciutat gòtica i “plena d’ombres”. En definitiva, i dit també amb paraules de Waid, “Barcelona pot assemblar-se tant a Gotham com qualsevol altra ciutat europea, perquè, com Gotham, és una fusió d’allò nou i d’allò vell, però a Barcelona hi ha molts llocs per on Batman es podria passejar”. Això sí, tal com va reconèixer el dibuixant del còmic, el barceloní Diego Olmos, en el moment en què es va donar a conèixer el projecte, aquests llocs per on es passeja Batman tenen pinta de postal turística perquè els edificis emblemàtics de Gaudí i del Modernisme són sempre un reclam segur. Per tant, després de l’arribada de l’avió privat de Bruce Wayne pel cel del port de Barcelona, el lector es trobarà a l’obra de Waid i Olmos amb estampes de la Casa Batlló, l’Hospital de Sant Pau, les Rambles, la Monumental, el MNAC —museu on Batman té la seva batcova barcelonina— i, és clar, la Sagrada Família, on el ratpenat lliura l’última batalla amb el psicòpata Killer Croc, el ferotge llangardaix-humà que es creu la reencarnació del drac al qual es va enfrontar Sant Jordi. En aquest context, Killer Croc fa el que mana el paper. És a dir, es dedica a cruspir-se donzelles catalanes i a sembrar el terror entre la població. Malgrat que els mossos d’esquadra, pobrets, fan el que poden per evitar la matança, serà Batman qui posi l’assassí al seu lloc. I tot això ambientat en plena diada de Sant Jordi, en unes Rambles a vessar de curiosos entre els quals es veu —no és broma— Woody Allen. Doncs benvingut sigui en Batman a una ciutat que és des de fa anys escenari d’un bon grapat d’historietes, algunes de les quals repassarem aquí per afegir-nos amb alegria a la moguda comiquera que envairà Barcelona aquests dies. Però abans de fer el repàs de les vinyetes més barcelonines, cal remarcar algunes de les curiositats que ens trobem a Batman: Barcelona..., còmic que serà presentat avui a la premsa en un acte a la Casa Batlló, i que es posarà a la venda a partir de demà amb motiu de la inauguració del Saló. Primera anècdota memorable (almenys per a la gent que es dedica, al món de la cultura): BruceWayne es troba a Barcelona amb un antic amor, la molt atractiva Cristina Llanero, que treballa “d’alta executiva” del... Consell de les Arts!!! El càrrec d’aquesta noia permet oferir al seu convidat una visita privada i gratuïta pel terrat de la mateixa Casa Batlló. Més enllà d’aquest exemple d’amiguisme —ja se sap que a la ficció qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència—, Llanero felicita Wayne perquè el seu “català ha millorat moltíssim” des de l’última vegada que es van veure, fa una dècada. Per tant, que ningú es pensi que ens farem un tip de riure a l’estil de Bill Murray a Lost in translation: a l’edició catalana, Bruce Wayne ha fet els deures. Segona anècdota, aquesta farcida de folklorisme. Com que estem parlant d’un trasllat de la llegenda de Sant Jordi, a Barcelona el cavaller fosc incorpora al seu arsenal d’armes una totalment aliena a les que acostuma a usar, sempre tan sofisticades i tecnològiques. Ens referim a una llança rematada amb una senyera que sembla sortida d’un dels còmics sobre la història de Catalunya que publica Oriol Garcia, amb el segell de l’editorial Casals, historietes del tipus Guifré 897: L’origen de la Nació. Tercera (i última) anècdota: si bé el còmic és molt esquemàtic perquè se centra en l’enfrontament entre el ratpenat i el psicòpata llangardaix —cosa que no treu goig a això de veure Batman pels nostres carrers—, BruceWayne té temps per aprendre l’essència de la diada de Sant Jordi, tan plena de bons sentiments. Per tant, no és d’estranyar que, malgrat els desperfectes que provoca la lluita entre l’heroi i el brivall a la Sagrada Família, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, exhibeixi el seu entusiasme per l’obra en un text que encapçala l’àlbum, i on es llegeix que amb aquest lliurament de Batman “la tradició mediterrània i la modernitat americana es donen la mà en l’única ciutat capaç d’unir ambdós esperits i d’aportar- los la seva personalitat: Barcelona”. La veritat, no és massa habitual que els aficionats a les historietes es trobin en els àlbums discursos institucionals. Per exemple, seria inimaginable en una antologia de comix, malgrat que algunes de les millors vinyetes sobre Barcelona es van publicar als anys setanta i vuitanta a revistes de còmics underground ja mítiques, com El rollo Enmascarado,Catalina, Star o El Víbora. Però, clar, això forma part del passat i la Barcelona que retrataven autors com Nazario sembla que es vol oblidar perquè no té res a veure amb l’ara publicitada com la “millor botiga del món”. Aquella era una ciutat bruta, ideal per a les tribus urbanes, marginal, castigada per les drogues... Els que vulguin fer memòria poden buscar exemplars els diumenges a l’hemeroteca comiquera barcelonina per excel·lència: el Mercat de Sant Antoni. Alguns, però, no renuncien a mirar d’on venim i ens ofereixen títols tan recomanables com la novel·la gràfica Santo Cristo (Glénat), de Tyto Alba, Mario Torrecillas i Pablo Hernández, una de les novetats més interessants que es poden trobar al Saló. En aquest cas, ens apropem al barri de Badalona que dóna nom a l’obra. O, dit d’una altra manera, a l’àrea metropolitana de Barcelona quan d’això se’n deia “la perifèria”. Els autors ens expliquen les vivències d’una colla de nois i adolescents als anys vuitanta en una claustrofòbica escola catòlica, però sense caure en drames excessius, ni tòpics. El barri apareix reflectit amb tota la grisor d’una fàbrica abandonada, i en les pàgines d’aquest còmic queda ben retratada la vida dels immigrants que van arribar a Catalunya des d’altres indrets d’Espanya, especialment d’Andalusia. I ho fa mitjançant una barreja de ficció i records personals d’un dels seus autors, Tyto Alba. “La ficció es reserva per l’argument, perquè la descripció del barri és molt realista. És curiós, però la gent de la meva generació, quan fa un relat autobiogràfic, amaga d’alguna manera les peculiaritats del seu lloc d’origen. Finalment, tot acaba semblant igual i no sabem si ens trobem davant de Barcelona o de Nova York. Crec que això no té cap sentit”, explica Alba. Encara que ha trigat molt, els relats biogràfics o autobiogràfics ja comencen a ser tota una tendència i quan s’ambienten en la Guerra Civil o en la postguerra, Catalunya torna a ser parada obligatòria, si bé no és en tots els casos l’escenari principal. És el que passa a la magnífica novel·la gràfica El arte de volar (Edicions de Ponent), d’Antonio Altarriba i Kim. El llibre comença amb un fet real, el suïcidi d’Antonio Altarriba Lope, pare del guionista. A través de la seva vida, el llibre s’endinsa en la història d’Espanya des del punt de vista dels derrotats per Franco. A l’obra, Catalunya apareix com un lloc de pas obligatori de l’exili cap a França. Curiosament, tal com va explicar el guionista en la presentació del volum, el llibre té una altra connexió tangencial amb Barcelona, perquè una fotografia del pare d’Altarriba —onposava amb unes ulleres que en comptes de tenir vidres imitaven una paret de totxos— es va utilitzar com a imatge promocional de l’edició del festival d’art BAC! del 2004. Entre els que es van encarregar de presentar el llibre —dins de la programació de les jornades comiqueres que se celebren aquests dies al centre comercial FNAC— hi figurava Lluis Juste de Nin, autor que amb Barcelona 1931. L’educació sentimental (també publicat per Edicions de Ponent) ha començat una trilogia en què abraçarà diversos episodis històrics de la Catalunya del segle XX mitjançant l’adaptació d’obres mestres de la literatura universal, com fa en aquest títol amb una de les novel·les més cèlebres de Gustave Flaubert. Si bé és impossible ser exhaustius, en aquest apartat de relats històrics no es pot obviar un clàssic sobre el tardofranquisme que no pot faltar en una biblioteca bàsica sobre la iconografia barcelonina en vinyetes. Ens referim a Rambla amunt, Rambla avall, del mestre Carlos Giménez, llibre que va encapçalat per un pròleg del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán. Però abans que arribés Batman a la capital catalana, el còmic que darrerament ha projectat més la imatge de Barcelona en un dels referents de la historietat, el mercat franco-belga, ha estat Jazz Maynard (Diábolo Ediciones), de Raule i Roger Ibáñez, ambientat al barri del Raval. Precisament, aquesta obra va ser pensada directament per al públic francès de la mà d’un gegant dels còmics, el segell Dargaux. Raule, el guionista de les aventures de Jazz Maynard, explica que per això van pensar a ambientar la sèrie en un barri marginal de Marsella, però que Ibáñez va creure que per donar veracitat a l’argument el millor era quedar-se en un lloc més proper a ells i on poguessin documentar-se amb facilitat fent fotografies. Finalment, l’elecció del Raval va ser tot un encert, perquè segons Raule els lectors francesos veuen en el barri un punt exòtic que els atreu molt. No és estrany, per tant, que el Raval hagi agafat cada cop més protagonisme, fins al punt d’arribar a ser un personatge més de la història. En l’edició d’enguany del Saló, Jazz Maynard hi serà molt present perquè tant Raule com Roger, que és com signa el dibuixant, estan nominats als premis de la trobada comiquera gràcies a Contra viento y marea, el llibre que tanca la primera trilogia de la sèrie. A més, Roger ja va guanyar l’any passat el premi al millor dibuix per l’anterior lliurament de Jazz Maynard i, per tant, la seva obra és protagonista d’una de les exposicions que dedica el Saló als guanyadors dels seus guardons. L’ambient violent que trobem a les pàgines de Jazz Maynard també ofega els protagonistes dels cinc volums de Saltando al Vacío (Glénat), de Man i Ego, on el lector pot gaudir d’estampes barcelonines tan meravelloses com la que acompanya aquest text. Així doncs, el còmic de Batman s’afegeix a una llarga llista d’historietes en les quals Barcelona és molt més que un simple escenari, i ho fa en un moment en què la capital catalana segueix gaudint d’una gran projecció internacional (els frikis saben molt bé que fins i tot la popular Susan Boyle, la sorprenent concursant de l’espectacle televisiu Britain’s Got Talent, va mencionar la ciutat en la seva darrera actuació, encara que de manera una mica desafortunada, com es pot veure a YouTube). Però no hi ha dubte, tal com assenyala l’alcalde Hereu en el seu text, que un dels encerts del còmic de Batman, que protagonitza, a més, una altra de les exposicions del Saló amb els dibuixos originals, ha estat l’elecció d’un autor autòcton per fer la part gràfica. A més, Waid coneix bé la ciutat, ja que la va poder visitar quan va ser un dels convidats de la cita. Per cert, una de les pàgines favorites d’Olmos és la que es veu Batman recorrent la ciutat en moto, un itinerari que el fa passar per la cruïlla de la Gran Via i el Passeig de Gràcia (amb el cinema Comedia al fons) i per davant de la façana de la Monumental. “És una pàgina molt dinàmica que va intercalant la imatge de la moto amb el paisatge urbà que l’envolta”, apunta el dibuixant. Segur que els lectors del còmic compartiran aquesta opinió. El que és clar és que el còmic més esperat de l’any torna a subratllar l’idil·li de la ciutat amb les historietes, una relació d’amor que, com hem vist, ha deixat un bon grapat de vinyetes memorables de la mà dels millors autors de casa nostra.

Tornar