Documentació
«La màgia impacta i s'oblida, la literatura s'incorpora a la vida»
Enrique de Hériz fa una novel·la de metàfores sobre la ceguera i l'il·lusionisme
Enrique de Hériz (Barcelona, 1964) acaba de publicar la novel·la Manual de la oscuridad (Edhasa). Tracta d'un mag que, en ple èxit professional, queda cec i haurà d'aprendre a viure, com si tornés a les lliçons de prestidigitació. «Quan has de pensar qui ets o què fas, has de redescobrir-te. La màgia i la ceguera són una coartada per mostrar la necessitat forçada d'evolució.» De Hériz, premi Llibreter 2004 per Mentira, afirma que s'ha buidat en la nova obra: «Fins aquí sóc capaç d'arribar.»
A l'inici de Manual de la oscuridad, darrera novel·la d'Enrique de Hériz, el personatge central de l'obra es dirigeix cap a una porta verda. És el punt de fuga de la primera part del llibre protagonitzat per Víctor Losa, el recentment nomenat millor mag del món. A l'altra banda l'espera un homenatge per tot el que ha aconseguit fins ara. És el mateix dia en què comença a quedar cec.
A partir de llavors, el lector se sumeix en la foscor acompanyant Losa, mentre nombrosos salts enrere rememoren la fulgurant carrera que l'ha dut fins a la porta verda.
«La màgia i la ceguera són coartades per mostrar la necessitat forçada d'evolució d'algú que ja no és qui era.» El símbol d'aquesta necessitat de canvi són les formigues, que habiten tota l'obra. «Amb dotze secrecions han desenvolupat una comunicació absolutament útil. L'home, amb el llenguatge, crea i crea, però l'art no serveix per a l'eficàcia evolutiva», reflexiona l'autor.
Cartes i antifaç
De Hériz ja esbossava Manual de la oscuridad abans de publicar la seva novel·la anterior, l'èxit Mentira, però l'empenta per escriure la va rebre mentre es documentava. «Vaig anar a l'ONCE preparat per prendre notes, però em van posar un antifaç. Em vaig adonar que la foscor és sorollosa. Sobta molt.»
L'autor també va agafar la baralla i va aprendre a fer trucs, tot i admetre que mai no li havia interessat la màgia. «Impacta i s'oblida. En canvi, la bona literatura s'incorpora a la vida del lector», sosté.
Com la foscor, la prestidigitació també té un gran potencial metafòric: «És l'art de fer desaparèixer.» I aquest tema és el que lliga la primera part de l'obra amb Mentira. «El món de la ceguera i de l'absència formen part del meu subconscient. Suposo que és perquè sempre he portat ulleres i per la mort del meu pare», indica l'autor.
Passat i futur
De Hériz vol deixar enrere l'etapa que l'ha donat a conèixer literàriament, que creu que ja s'ha acabat: «No m'agraden les comparacions amb Mentira. Em faig responsable del text, però no de les expectatives.»
Manual de la oscuridad és una obra dividida en dues parts força diferents. «Crec que la segona meitat és una obertura cap a un nou cicle, tot i que no sé quin és», afirma. Si en la primera meitat Losa s'acomiada d'una etapa de sacrificis i èxits, en la segona també troba sofriments i triomfs, però a les palpentes. Igual que l'autor. «És la primera vegada que no tinc res més. Em considero novel·lista, però camino buscant altres coses. Teatre, poesia...», divaga l'escriptor. Ha publicat al cap de cinc anys de Mentira, però no té res decidit.
De Hériz ha escrit Manual de la oscuridad al ritme de les formigues de la seva obra. Però avisa: «És la que menys temps m'ha costat». Ara per ara, són 560 pàgines que el seu editor, Daniel Fernández, anuncia entusiasmat: «Hi ha expectació internacional.»
Tornar