Documentació
«Cert ‘freakisme' ens ha perjudicat»
Fundador de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCF), avui, als seus 60 anys, n'és el president. El nucli de la SCCF el formen una trentena de persones i arriben a unes 300 més. Fa una crida a la renovació generacional per poder escometre més activitats
El 1997, quan es va fundar la societat, citaven com a primer objectiu «normalitzar la ciència-ficció en l'àmbit de la llengua catalana i normalitzar la llengua catalana en l'àmbit de la ciència-ficció». No se n'han sortit.
–«De moment, no. Encara hi estem posats. Amb tot, hem fet feina.»
–Quines fites han assolit?
–«Hem aconseguit que parlar de la ciència-ficció en català no sigui tan pintoresc com ho era deu anys enrere. La ciència-ficció catalana ara existeix com a gènere literari del país.»
–Per què és tan minoritari a Catalunya?
–«Tot el que es considerava literatura de consum, popular, havia desaparegut després de quaranta anys de dictadura. Amb la democràcia, el gènere policíac va aconseguir més protagonisme, potser perquè la ciència-ficció sempre s'ha associat a la necessitat de tenir un cert coneixement científic i això fa por. El nivell cultural del país és molt deficient en els àmbits científic i tecnològic, i això allunya la ciència-ficció del lector.»
–Això explica que actualment bona part del relacionat amb la ciència-ficció es mogui a l'entorn d'universitats com la Politècnica?
–«Sí, perquè la gent interessada en la ciència i en la tecnologia està també interessada en la literatura que li'n parla. Per això la UPC té una biblioteca de ciència-ficció considerable, té un premi d'aquest gènere...»
–Hi ha una part de la literatura de ciència-ficció que està més lligada amb l'esdevenir humà, amb el futur. Això tampoc no enganxa?
–«Els catalans estem molt preocupats pel futur, però no s'ha entès que la ciència-ficció es preocupa d'explicar-lo. Les grans obres com 1984 o Un món feliç són llibres de preocupació humanista. El públic català no ha entès que la ciència-ficció parla d'ell i dels seus problemes.»
–Ens falla el màrqueting.
–«Sens dubte. Volíem normalitzar la presència de la ciència-ficció en l'àmbit social i no ho hem assolit. Ens falta màrqueting, difusió.»
–Els cercles de la cultureta han menystingut una mica el gènere...
–«Sí, tot i que ho han fet més els teòrics que no pas els autors. El gran best seller de la literatura catalana és el Mecanoscrit del segon origen. Tísner, Llorenç Villalonga, Maria Aurèlia Campmany... tots els grans autors s'han acostat a la ciència-ficció; però hem tingut pocs autors professionals de la ciència-ficció, com Pere Verdaguer o Montserrat Galícia...»
–Pedrolo és el gran referent.
–«És qui amb una obra de ciència-ficció, el Mecanoscrit, popularitza el gènere, el porta a les escoles; però també destaca en altres àmbits, com en el de la novel·la negra.»
–L'imperialisme cultural dels EUA, el noten molt?
–«Ells són la primera potència tecnològica i generen molta literatura. Però els que inventen el gènere són Verne i Wells, i d'Europa viatja a Amèrica, on es produeix molt.»
–Sobta veure tants fans de Star Wars o El senyor dels anells. Els catalans no hem estat capaços de generar una epopeia pròpia.
–«Jaume Fuster ho va intentar, però no se'n va sortir. Quan podríem haver intentat assolir-ho, als anys setanta, sorgeix la televisió, que a més és en castellà, i això ens va fer molt de mal. Amb tot, cada cop hi ha més autors que s'acosten a la ciència-ficció.»
–Els editors no arrisquen.
–«El cert és que per una qüestió de mercat, els editors no volen tancar-se en gèneres, volen arribar a tothom.»
–Què caldria per què hi hagués una febrada per la ciència-ficció?
–«Hauria de caure el tòpic que és una literatura per a adolescents; que el públic s'adonés que és una literatura preocupada pel present i pel futur.»
–Hi ha una certa tendència a associar ciència-ficció i «freakisme».
–«És veritat, però és que hi ha molt de freak. La nostra societat és minoritària, perquè no s'identifica amb això de disfressar-se de personatge de Guerra de les galàxies. Cert freakisme ens ha perjudicat.»
–La versió cinematogràfica que prepara Bigas Luna del Mecanoscrit pot atraure noves generacions?
–«És molt positiu. El cinema, sobretot quan és de qualitat, sempre ha reforçat la literatura.»
Tornar