Documentació
Banegas o el talent d’una dona incòmoda
El seu llibre ens ofereix la vida d’una dona, Mònica, que té un atribut que aquesta societat nostrada en la qual vivim, i més en aquests temps proBolonya, sembla que és un pecat: un cervell intel·ligent. De vegades fins i tot massa intel·ligent, de vegades fins i tot pedant, que és aquesta supèrbia de la intel·ligència que en ocasions converteix les persones en insuportables
“Eren els noranta i Barcelona estava en plena ebullició, que és el pas immediatament anterior a l’evaporació. Havia començat la fal·lera creativa a la ciutat, tothom dissenyava (qualsevol cosa), feia curts, teatre experimental, era fotògraf o publicista o actor o dissenyador de moda... Havia començat la costa avall i jo em feia un fart d’anar a festes, exposicions, sortides de cap de setmana, inauguracions, performances, festes i més festes. Eren els anys de Tarantino, de Mudhoney, de Jarmush, de De Lillo, de Kieslowski, de Lyotard, de l’MTV, de Habermas i d’Adorno, de Kusturica, de Nirvana, de Kiarostami, de tornar a capgirar el que ja estava cap per avall, els anys de tornada de tot”. La frase pertany a Montse Banegas i la podem trobar a la seva primera novel·la, Una dona incòmoda, que va publicar Proa el mes d’octubre del 2008 i que és una de les millors sorpreses literàries d’un any farcit de bones notícies en aquest aspecte. El llibre de Banegas (Flix, 1974) és una d’aquestes petites joies que tothom que vulgui entendre com funciona la moderna societat de classe mitjana universitària de Barcelona i per extensió del país ha de llegir. Banegas ens ha ofert una novel·la valenta, ben escrita i sobretot ben trenada, una novel·la en què la bona literatura plana per sobre d’un missatge que també és molt potent. No és una novel·la de denúncia de res, sinó que és una novel·la que conté una trama amb denúncia. Convindreu que la diferència de proposició ja du implícites moltes connotacions. En el seu llibre se’ns explica la vida d’una dona, la Mònica, que té un atribut que aquesta societat nostrada en la qual vivim, i més en aquests temps proBolonya, sembla que és un pecat: un cervell intel·ligent. De vegades fins i tot massa intel·ligent, de vegades fins i tot pedant, que és aquesta supèrbia de la intel·ligència que en ocasions converteix les persones en insuportables. Aquesta intel·ligència serà la seva principal arma i la seva principal feblesa per sobreviure a una Barcelona en plena transformació –sense dubte a pitjor, vists els resultats de la lloretització dels darrers anys– mentre que ella està abocada a la vida universitària. En aquest microcosmos que és el despatx d’un professor i l’espai on conviuen els seus becaris, Banegas hi traça una descripció acurada fins a la nàusea de la vulgaritat de les suposades classes dirigents intel·lectuals d’un país; és a dir, la sacrosanta i podrida institució universitària: allà s’hi mouen les enveges, la competitivitat, l’explotació laboral i intel·lectual... En paral·lel a la seva carrera universitària, Mònica s’endinsa també en aquesta Barcelona en ebullició on estableix relacions de tota mena i amb tot tipus de substàncies. Perquè no hem de perdre de vista que la mort i la possibilitat de la mort és un altre dels grans temes d’una novel·la extraordinària. Així les coses, la relació amb el suïcidi és un dels eixos vertebrals i inquietants que ajuden a desenvolupar l’acció narrativa tan com les pastilles de liti o el fum del tabac, dos elements fonamentals del text. Si a tot això afegim a la coctelera uns diàlegs escassos però esmolats com un Opinel, unes referències culturals i culturalistes que ben sovint són compartides amb el lector i que encara ens ajuden més a entendre la vida de Mònica, i un ús brillant del ritme de la narració, ens queda una novel·la pràcticament perfecta. Potser als que som una mica pedants, potser als que estem en la trentena i potser als que coneixem bé el món universitari encara ens assembli més fascinant, però és una novel·la extraordinària per a tots els lectors que estimin la bona literatura. Amb l’afegit de ser la primera, la qual cosa promet moltes dosis futures de felicitat.
Tornar