Documentació
Informació no és literatura
La mirada a la ciutat de Barcelona de Les seduccions de Júlia, que ha donat a Màrius Carol el premi Ramon Llull 2002, és contemplativa, de turista encantat amb el que veu, cofoi a més del privilegi de reco- nèixer tant els famosos com els locals de moda. En això té un paper cabdal la figura d'un arquitecte que la protagonista es lliga en un bar i que està disposat a fer-li de guia autosatisfet de l'evolució urbana i arquitectònica. La sensació de fer el turista també la pot tenir el lector en les visites que Júlia fa al trian-gle Dalí (Teatre Museu Castell de Púbol Portlligat), i encara més si prèviament ha visitat els mausoleus i pot reconèixer les passes d'ella. Aquesta ruta, tan repetitiva, s'intenta pal.liar amb informació abundant sobre el geni i recurrència a l'anecdotari. Són recursos molt de periodista que poden donar relleu a un reportatge, color a una conversa, però difícilment profunditat o horitzó a una novel.la. I és que no sempre periodista vol dir escriptor. L'ofici de periodista, el de l'autor, té un gran paper en l'obra. Si la recerca de Júlia sobre Dalí no deixa de ser la crònica de la preparació d'un reportatge sobre l'artista, l'altra línia argumental, la investigació del periodista amant de la Júlia sobre un assassinat, mostra extractes de la vida de la redacció d'un diari, retrata caràcters curiosos i revela algun petit secret. L'autor sap com ordenar la informació (tot i les repeticions), però informació no és necessàriament sinònim de literatura. Per la banda emocional, les descripcions barrilegen de tant en tant: la recreació en "les sutures de l'ànima" o "les arrugues de l'ànima". De Joan Barril, ja en tenim un. I les emocions, els personatges les expressen amb filtre i control: en el sexe no hi ha dubte ni fracàs. La nostàlgia també és un ornament. El resultat és que la novel.la projecta un món de cotó fluix.
Tornar