Documentació
La Barcelona dels 90
Màrius Carol (Barcelona,1953) és el flamant guanyador de l'última convocatòria del premi Ramon Llull. Amb Les seduccions de Júlia, Carol escriu una novel·la sobre la ciutat de Barcelona i, a més, com ja va fer a Dalí, el final oculto de un exhibicionista, continua indagant en la figura del pintor empordanès.
A la novel·la hi conflueixen tres arguments que alternen amb els diversos punts de vista del narrador. Primer de tot, tenim la Júlia, que després de viure vint anys a Nova York torna a Barcelona amb l'encàrrec d'elaborar un documental sobre la vida secreta de Salvador Dalí. En arribar a Barcelona es retroba amb alguns vells amics. Un d'ells, en Santi, és el protagonista del segon fil narratiu de la novel·la. El seu diari li ha encarregat la investigació de l'estranya mort d'un fals marquès amb possibles relacions d'espionatge. I, finalment, la coneixença de l'Isidoro Bea, un dels pintors a sou de Dalí i que donaran sentit a l'encàrrec de la Júlia.
Tres mons, doncs, l'artístic (el de Dalí), el periodístic (el documental de la Júlia i la investigació del Santi) i el sentimental (el paisatge interior de la Júlia en retrobar-se amb la ciutat vint anys després) que conflueixen en una història que vol ser, primer de tot, un apassionant tribut a la maduresa, i, després, un homenatge a la ciutat de Barcelona i a un dels pintors més emblemàtics del segle XX.
ÚLTIMA ETAPA DE DALÍ
Pel que fa al geni empordanès, Carol en vol destacar la seva última etapa vital, amb l'episodi de l'incendi del castell de Púbol com a centre d'un món presidit pel secretisme. En una de les seves imatges més conegudes (l'escultura Venus de Milo amb calaixos, 1936), Dalí representa el ventre de Venus ple de calaixos oberts, espais inquietants que es revelen com a metàfora dels secrets del pintor, és a dir, l'objecte últim del documental en què treballa la Júlia. Aquesta recerca d'allò amagat darrere la vida del geni provoca en la Júlia un viatge interior cap al seu passat que és ni més ni menys que la voluntat de l'individu per vèncer el temps, per dominar lo. En aquesta lluita ferotge la Júlia s'haurà d'enfrontar, primer, a una ciutat que no és la mateixa que ella va abandonar tot just mort el dictador; un cop hagi admès la transformació de la ciutat, admetrà la seva maduresa amb una sexualitat sublimada en mans d'un nou amic arquitecte, el Xavier, que li farà entendre que ella no és la mateixa dona d'aleshores, i que la vida, com diu la cita d'Heràclit que encapçala el volum, "és un nen que juga i mou les fitxes sobre el tauler".
Tot això ho presenta Màrius Carol amb una prosa periodística sense cap altra pretensió que no sigui la d'aconseguir efectivament allò que es proposa: seduir el lector amb una història captivadora. La Barcelona de Carol és la Barcelona benestant de la gent que menja bé, que vesteix bé i que viu bé. Que es passegen pel Barri Gòtic per recordar allò que havia estat i que ja no és, que Rambla del Raval amunt són coresponsables d'una transformació urbanística que es vol capdavantera a Europa i que perden els sentits després d'una nit feliç arrambats l'un a l'altre mentre sona un disc de balades dels anys vuitanta.
Tornar