Documentació
L'escriptor barceloní reviu les activitats clandestines de Pere Figuera i Joan Reventós
El segrest del rei de Màrius Carol (1953), reviu el fallit segrest de les despulles del rei Jaume I de la catedral de Tarragona el 1952 a mans d'una colla d'universitaris catalans encapçalats per Pere Figuera. En un país sotmès a l'implacable fuet de Franco i en què la gent havia après a mesurar les paraules i, el que era important, a no preguntar gaire, el generalísimo havia decidit presenciar l'any 1952 el trasllat de les despulles de Jaume I de la catedral de Tarragona al monestir de Poblet. Una ofensa de tal magnitud necessitava resposta. Pere Figuera va iniciar clandestinament amb uns amics universitaris, entre els quals hi havia en Joan Reventós i els germans Ainaud de Lasarte, unes converses per dur a terme el que havia de ser, com s'escriu al llibre, "el cop d'efecte més important contra el règim del general Franco des del final de la Guerra Civil": segrestar les despulles de Jaume I i traslladar-les al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Finalment, després de disputes i divergències sobre la comesa a realitzar, la proposta es va diluir en el no-res. "Era millor deixar els morts tranquils i no intranquil·litzar els vius", resa una de les frases del llibre, tot i que, per Figuera, "la pàtria bé valia un sacrilegi". "No oblidem que el catalanisme tenia un pòsit catòlic prou important", recorda Carol. No obstant, l'escriptor barceloní va reivindicar que "caldria rescatar figures de la clandestinitat com Figuera. El seu mestratge ha estat cabdal per a la història catalana". Frustrats i enrabiats, aquells joves van decidir actuar en el Congrés Eucarístic que properament s'havia de celebrar a Barcelona amb la presència de Franco. I es van poder desfogar desplegant a Sant Pere Màrtir una gegantina senyera davant dels nassos de ministres i cardenals franquistes. A la segona part del llibre, i mig segle després del segrest frustrat, amb l'excusa d'autentificar les despulles de Blanca de Navarra i les del príncep de Viana, un forense barceloní -de fet, el mateix escriptor- s'encarrega de forjar una trama d'investigació per recuperar les activitats clandestines de Figuera i companyia. Carol utilitza un monjo, un forense de Granada i el periodista Jaume Arias per encaixar les peces d'un puzle originat al 1952. "He volgut homenatjar Arias, que als anys 40 feia un periodisme modern. Se la jugava sempre. A més, va ser testimoni del Congrés Eucarístic del 1952 i em va servir d'ajuda a l'hora de descriure aquella època", manifesta Carol, que també s'ha documentat amb diaris de l'època per descriure els fets passats. Així mateix, l'escriptor ho aprofita per fer un toc d'atenció sobre la deixadesa existent als sepulcres dels monarques catalans del monestir de Poblet. Sepulcres "Al sepulcre de Jaume I hi apareixen dos caps, mentre que al del príncep de Viana hi ha ossos provinents de quatre cossos", denuncia Carol. "Les institucions de les respectives comunitats haurien de posar ordre en el garbuix d'ossos de Poblet. Els esquelets haurien de formar part de la història dels catalans. Que se sàpiga de qui és cada os", reivindica. Així mateix, aprofita aquest ball d'ossos continu per encabir la teoria mallorquina que el príncep de Viana podria ser el pare de Cristòfor Colom. "El problema és que hi ha dos Coloms, un a Sevilla i un altre a Santo Domingo", puntualitza Carol, tot afirmant que "part de la història s'hauria de reescriure, perquè ha estat falsejada". Carol confessa ser molt "poruc" per dur a terme una empresa com la de la cèl·lula clandestina de 1952. Potser Figuera tenia raó quan afirma en el llibre que "aquest és una país de gent sense iniciativa i sense pebrots".
Tornar