Documentació
Mans tacades de sang catalana
"No podem restar quiets i deixar que mans tacades de sang catalana remenin les despulles dels reis que portaven la senyera avui prohibida". Aquesta exhortació la formula Pere Figuera a El segrest del rei i la dirigeix als seus companys universitaris, catalanistes i lluitadors per la llibertat durant la dictadura de Franco. L'any 1952 Figuera vol segrestar el cadàver del rei Jaume I per evitar que els funcionaris del dictador profanin el sepulcre reial i remenin els ossos del monarca per traslladar-los des de la catedral de Tarragona fins al monestir de Poblet. El rei havia manifestat la seva darrera voluntat de reposar definitivament al cenobi cistercenc però no es podia permetre que el trasllat resultés una ofensa més a Catalunya. La mort de Jaume I el Conqueridor es relatada a la Crònica de Ramon Muntaner i s'hi expressa el desig del monarca amb aquests mots: "L'ànima se partí del seu cos, e se n'anà en Paraís a sis dies a l'eixida de juliol de l'any mil dos-cents setanta-sis [...]. E lleixà que el seu cos fos portat a l'orde de Pobles, qui és enmig de Catalunya, de monges blancs". L'autor d'El segrest del rei, Màrius Carol, és director de comunicació del grup Godó, columnista de "La Vanguardia", comentarista a Catalunya Ràdio, RAC i a Onda Cero, i ha presentat programes a TV3 com ara Classificació ACR, sobre els arxius del franquisme, i Nexes, sobre la història de Catalunya. Contra periodistas, Barcelona, de bat a bat, Catalans o 'polacos', Dalí, el final oculto de un exhibicionista són alguns títols dels seus llibres. La conjura contra el gourmet i Les seduccions de Júlia, que va obtenir el premi Ramon Llull 2002, són les dues novel·les anteriors a El segrest del rei. En una entrevista de Rosa Maria Piñol del febrer del 2002, Carol, referint-se a Les seduccions de Júlia, deia: "La meva novel·la és, bàsicament, el resultat de molts records i vivències personals, tot i que també he construït una trama". A El segrest del rei també construeix l'argument amb una combinació de records i de ficció. Però en aquest cas els records provenen de José Antonio Linati, Joan Reventós, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Joan Miquel Nadal, Agustí Altisent, Fèlix Millet i Miguel Lorente. La primera part de l'obra tracta de l'intent de segrest de la mòmia del rei Jaume I, del seu trasllat a Poblet i de l'organització del desplegament d'una senyera gegantina que haurà d'embolcallar la muntanya de Sant Pere Màrtir el dia de la cloenda del Congrés Eucarístic Internacional -anomenat irreverentment L'Olimpíada de l'Hòstia- per tal que pugui ser vista per totes les autoritats franquistes, periodistes i assistents a l'acte. La segona part exposa els treballs i peripècies d'uns forenses per identificar, entre d'altres, les despulles del rei Jaume I, les de Blanca de Navarra i les del seu fill, el Príncep de Viana. Un forense català viatjarà a Poblet on conversarà amb el pare Altisent i quedarà lligat a la història de l'intent del segrest de les restes mortals del rei català. El principi de la segona part és desconcertant perquè el narrador omniscient de la primera és canviat per la veu del forense que narra les seves experiències ocorregudes 50 anys després dels fets explicats a la primera part de la novel·la.
HISTÒRIA DE CATALUNYA
El segrest del rei ens acosta episodis de la lluita antifranquista i determinats moments significatius de la història del nostre país, com és ara la vaga dels tramvies del 1951. També inclou evocacions i recomanacions gastronòmiques, records de les vivències del periodista Jaume Arias, de la visita de Frank Sinatra a Barcelona, etcètera. Al llarg de tota l'obra l'autor no empra circumlocucions ni crea metàfores. Utilitza unes expressions concises i directes. Si el disseny de la sobrecoberta que mostra un fragment de la pintura Época extraña, d'Eduardo Úrculo, és una delícia que convida a obrir el llibre, les primeres pàgines d'aquest relat que entreté inviten a continuar llegint. L'última frase de la novel·la de Màrius Carol, "Res no és el que sembla", és una sentència que el lector pot extreure de les actituds i dels fets narrats a El segrest del rei.
Tornar