Documentació
Agustí Bartra: La veu total (2)
Agustí Bartra és indubtablement un dels grans clàssics moderns de la literatura catalana, un gran clàssic modern que cal situar al costat de Carner, Riba, Foix, Espriu, Brossa, Vinyoli, Blai Bonet, Estellés, Rodoreda, Sales, Calders i altres. Bartra, juntament amb Blai Bonet, és un dels darrers grans mestres de la modernitat que estem obligats ara a rescatar perquè la seva extraordinària vàlua literària no ha estat universalment reconeguda. L’obra de Bartra abraça totes les possibilitats creatives de la literatura perquè va des de la poesia fins al memorialisme, passant per la narrativa, el teatre, la crítica
i la traducció en prosa i vers. El 1972 es va publicar una antologia de la seva obra, De la voz total, un títol que encarna perfectament les aspiracions de totalitat de la poesia bartriana. Quatre esdeveniments, entre personals, històrics i literaris, van ser determinants en la creació i el desplegament d’aquesta veu poètica total: la guerra i els camps de concentració que el van fer testimoni i protagonista de la cara fosca del seu segle i la modernitat; el coneixement de l’Alta Modernitat internacional d’origen anglo-nord-americà que li va fornir models literaris com ara T.S. Eliot i Hart Crane que van ajudar a dotar la seva obra de complexitat conceptual, cultural i formal; el coneixement de la seva esposa, Anna Murià, que va fer d’autèntica espàrring perquè es realitzés humanament, intel·lectualment i artísticament; i els anys d’exili a Mèxic, que el van dotar d’un nou punt de vista sobre el món, la realitat i la condició humana que superava els límits dels paradigmes judeocristians i grecollatins de la cultura europea.
Els paràmetres poètics
L’obra poètica de Bartra assoleix la fita de totalitat des de molts paràmetres diferents. Per començar, va conrear la lírica i l’èpica, mirant de contagiar la lírica de l’èpica i a l’inrevés. Bartra va reconduir la lírica i l’èpica catalanes cap a una contundent proposta estètica d’Alta Modernitat, amb totes les seves exigències intel·lectuals de lligams amb el món del pensament, les seves exigències culturalistes de coneixement i ús dels grans referents literaris universals de totes les èpoques i les seves exigències formals de pluralitat, assajant una combinació enlluernadora de tots els registres expressius com ara el vers clàssic rimat, el vers clàssic blanc, el vers lliure, el versicle, la prosa poètica, el poema en prosa, l’experimentalisme, tots els nivells del llenguatge, des de la llengua popular fins a la llengua culta, i una àmplia gamma de tonalitats des de l’expansió emotiva fins a la sàtira mordaç, passant per la concentració intel·lectual de caràcter aforístic La totalitat de la veu poètica de Bartra es manifesta d’altres maneres també. Per exemple, en l’extraordinari ventall temàtic que recorre totes les grans qüestions crucials que afecten la condició humana. I aquestes grans qüestions sempre estan plantejades a tres nivells diferents però complementaris: el personal i biogràfic, el col·lectiu i històric, i l’universal, atemporal i simbòlic. Per una altra banda, tenim el seu impuls democràtic, que recorre tota l’escala social a través dels personatges que apareixen en els poemes; la insòlita síntesi entre alta cultura i cultura popular per no excloure cap tipus d’expressió cultural; la suma indestriable i subtil d’elements poètics, narratius i dramàtics ... De L’arbre de foc (1946) a El gall canta per tots dos (1982), la vasta obra poètica de Bartra consta de 14 llibres que recullen la producció més ambiciosa, profunda i original de la literatura catalana moderna. A més, d’una manera completament natural, l’obra poètica de Bartra va desbordar-se i va acabar envaint dos camps contigus com són el de la crítica literària i el de la traducció de poesia. Bartra és l’exemple perfecte de la figura que Eliot anomenava el poeta-crític, el poeta que genera una teoria poètica general que corre en paral·lel a la seva obra creativa. Ens cal en català una bona edició dels textos crítics i teòrics de Bartra, perquè l’aplec Sobre poesia (1980) ha quedat un pèl obsolet. I Una antologia de la lírica nord-americana (1951) és un veritable referent de la traducció en vers a la Catalunya moderna. Diverses generacions de poetes a Catalunya, Espanya i Mèxic s’han iniciat en el seu coneixement de la modernitat poètica dels Estats Units gràcies a aquest llibre. El centenari de Bartra només marca el punt partida en el procés de recuperació d’aquest poeta immens.
Tornar