Documentació
L’any Rodoreda des de dins
Com es celebra el centenari d’un escriptor? Sempre he cregut que la millor manera d’homenatjar un poeta era llegir-ne els versos, i les novel·les d’un novel·lista, i les proses d’un prosista. No és difícil que un lector qualsevol celebri així els autors i les autores quan hi ha un pretext per fer-ho. Però com es pot plantejar, des d’aquest pressupòsit, un homenatge institucional? Cal intentar-ho,em sembla, des de l’anàlisi desapassionada de la presència viva de l’autor entre els lectors i en la societat d’avui, i abocant-hi després tant d’entusiasme com la seva figura i l’obra siguin capaços d’encomanar. En aquest sentit Mercè Rodoreda no ho posava aparentment gaire difícil. Primer, perquè la seva obra ha aconseguit i encara té una considerable projecció internacional, com ho testimonia que el seu noms igui entre els dels cinc autors catalans, des deRamon Llull fins a Albert Sánchez Piñol, traduïts a més llengües. Després, perquè les edicions de les seves novel·les i els seus contes no han deixat d’estar a l’abast dels lectors, ja que el flux de vendes ha empès els editors a mantenir-les sense interrupció en catàleg. També, perquè almenys un dels seus personatges i un dels escenaris,ambel concurs del cinemai la televisió –i ara també del teatre–, ha esdevingut referent compartit en l’imaginari col·lectiu dels lectors des de fa un parell de dècades: em refereixo, naturalment, a la Colometa i a la plaça del Diamant. Afegim-hi, encara,que el caràcter reservat de Rodoreda ha acabat alimentant certes llegendes que afavoreixen la curiositat sobre ella mateixa. És per tot això que avui ningú no discuteix que Rodoreda és un dels noms més populars de les nostres lletres.
Unes fites en el calendari
I és sobre aquesta constatació que, des de l’Any Rodoreda –i a càrrec de la FundacióMercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes, es tres institucions que l’han impulsat– s’han proposat unes activitats mínimes que han permès marcar unes fites en el calendari per a la celebració del centenari, des de l’octubre del 2007 fins a la primavera del 2009. Unes fites mínimes, dic, que han permès acollir, amb la voluntat de donar-hi la màxima difusió i amplitud, totes aquelles altres iniciatives que s’hi ha volgut afegir. No és fàcil fer-en el recompte en aquests moments, però malgrat això intento resumir-les. Hi ha hagut i hi ha en curs des d’iniciatives de caràcter municipal, com ara les de l’Ajuntament de Barcelona i el de Santa Cristina d’Aro –per citar les dues poblacions més significatives directament vinculades a l’autora–, fins a d’altres de governamentals, com les del ministeri de Cultura del Principat d’Andorra. Des de les que han empès altres institucions públiques, com el Teatre Nacional de Catalunya, fins a les de caire estrictament privat, com ho és la de Ricard Salvat dins el Teatre Borràs, i les aportacions de la Fundació Caixa Catalunya, ja sigui amb propostes pròpies,comuna de les diverses exposicions organitzades al voltant de Rodoreda, o contribuint en altres actes de l’Any. Des de les de naturalesa acadèmica, com els simposis i congressos celebrats a les ciutats de Pisa, París, Nova York i Barcelona o a la UNED, fins a les més estrictament populars, com les activitats programades dins les festes del barri de Gràcia o les iniciatives de nombrosos grups
de teatre amateur. N’hi ha hagut i n’hi ha d’adreçades al món escolar, d’altres per a sectors molt específics, com els seus traductors, i també d’obertes al públicmés general, com les rutes literàries per diversos indrets de Barcelona i per Romanyà de la Selva.
Un mosaic de triple efecte
Creiem que n’ha resultat un mosaic de propostes capaç de tenir un triple efecte. El primer, estendre encara més la popularitat d’una escriptora que no ha deixat de ser llegida i reconeguda com un referent compartit per lectors de tota mena. El segon, posar en circulació elements que enriqueixen la imatge que en tenim i permeten a qui s’ho proposi anar més enllà d’aquells tòpics i equívocs biogràfics. El tercer, multiplicar les ocasions per aproximar-se a l’univers literari de Rodoreda i descobrir o redescobrir el plaer de llegir-la. Popularitzar l’obra, donar a conèixer l’autora i obrir camins per als lectors del futur són els tres objectius que justifiquen l’esforç de celebració d’un centenari com aquest. Si Rodoreda guanya encara més lectors i se n’enriqueixen les lectures, l’esforç haurà estat fructífer
Tornar