Documentació
Bosch explica qui és
L'escriptora Lolita Bosch publica una novel·la sobre el seu pare i els seus avantpassats que acaba sent un fris molt personal de la història de Barcelona
Després de Qui vam ser i de la incursió en la vida de l'aeronauta Don Joaquín de la Cantolla a Insòlit somni, insòlita veritat, ara toca que Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens expliqui qui és. Ho fa a La família del meu pare, una novel·la, tal com ja s'avisa des de la portada, que recorre els seus avantpassats paterns per acostar-nos cada cop més a l'escriptora. Ho treu a Empúries, en català, i alhora a Mondadori, en castellà.
Bosch combina la documentació detallada dels seus ascendents amb les seves impressions més sentides: "Hi ha coses massa emocionals en aquest llibre i quan la narradora no ho pot aguantar explica coses que poden semblar més enciclopèdiques, que m'ha divertit molt esbrinar".
De tota manera, la novel·la, abans que res, és un regal al seu pare: "Va morir l'any 1999 i volia guardar la seva memòria. Era molt fantasiós i la ciutat explicada per ell era impossible. No volia que tot això es perdés. De fet, el llibre és un homenatge al meu pare, una mexicanada, com un comiat que diu: «Com més gent l'estimi, millor»".
Pel camí de quatre anys que ha suposat aquest llibre, Bosch ha anat descobrint moltes coses de la seva família: "M'han deixat sorpresa. No sabia que tenia una família tan involucrada amb la ciutat. Vaig anar estirant el fil i el més emocionant va ser Còdol Dret [una colònia de Roda de Ter fundada pel besavi], encara que altres llocs tenen un paper més social, com el Moll de la Fusta [fundat per Ròmul Bosch i Alsina], que m'emociona menys".
Bosch ha anat descobrint una família burgesa que li ha costat de reconèixer: "Socialment m'ha costat, encara que tinc pocs prejudicis amb ells, però no és el meu món. Sóc més filla de la meva família materna, que és més artística".
Mèxic, la segona pàtria
Per escriure aquest llibre, Bosch s'ha refugiat tres cops a Mèxic, que és la seva segona pàtria: "És difícil narrar el que tens quan obres la finestra. He hagut d'agafar distància". La distància també l'ha presa a través de la ficció, ja que no s'ha d'oblidar que es tracta d'una novel·la. De fet el llibre va parlant tota l'estona del procés d'elaboració de la novel·la: "Penso que la història és el temps de l'escriptura del llibre. El que més m'interessa és l'ordre de l'escriptura. Hi ha tres capítols per Ròmul [el nom que es va repetint en la família paterna]".
Aquesta manera d'escriure, mostrant la cuina de l'escriptura, té marca Lolita Bosch: "Per a mi és el més honest, encara que, si demanes a un nen què és literatura, et dirà que és La Caputxeta Vermella. De tota manera, parla més de literatura Madame Bovary que qualsevol de nosaltres. Nosaltres el que fem és explicar tot allò de què dubtem mentre escrivim i ells són els nostres grans, on trepitjar sòlid. Ells no dubtaven, aparentment. Em sembla fascinant".
Tornar