Documentació
La Barcelona de Joan Brossa
No és un acte de nostàlgia. És un acte documental en estat pur. JaumeMaymó, a qui Joan Brossa qualificà de “drapaire d’actualitats”, ha reunit en un volum les fotografies que Colita va fer del recorregut per Barcelona que ideà Joan Brossa ambmotiu de la Festa de la Lletra que tingué lloc la nit del 5 d’octubre del 1979 com a arrencada de la temporada artística 1979-1980. La Festa de la Lletra va ser un dels darrers cops de cua del conceptualisme a Catalunya, que ocupà els espais de diverses galeries, sota l’esperit de la poesia experimental, i comptà amb la participació de la majoria d’artistes actius i emergents de Catalunya.Va ser comissariada per Glòria Moure, amb l’ajut i l’assessorament de diverses per-sones,comara l’artista Joan Rabascall, molt bregat en la poesia tipogràfica. Ara aquest volum, titulat Una Barcelona de Joan Brossa, aplega les fotografies de Colita rescatades de l’oblit i publica de nou sengles cròniques de GlòriaMoure i Lluís Permanyer a la premsa escrita del moment,més una selecció de textos breus de JoanBrossa adients al recorregut de les fotografies.
Una fontd’inspiració poètica
A Brossa li agradava caminar per la ciutat: sovint era la seva font d’inspiració, la seva poesia sorgia arran de terra i per això se l’ha qualificada de poesia sense pedestal. Els seus itineraris urbans eren llarguíssims, com els d’aquesta nit d’octubre del 1979, enquè un centenar de persones van seguir aquest viatge pels escenaris brossians de Barcelona, que havien estat font d’inspiració de la seva poesia escènica. Al final dels 70, recuperar l’esperit col·lectiu després del franquisme significava ocupar el carrer i l’espai públic. A Barcelona, quedaven encara molts racons per descobrir, encanteris del passat, i la ciutat no havia fet encara el tomb olímpic. En l’itinerari proposat aquella nit per Brossa s’hi donaven cita Carles Santos,AlbertVidal, la botiga de El Ingenio, Pepo Sol, Montse Esther, el faquir Kirman i no hi podia faltar un estriptis de Christa Leem. Però, en realitat, es tractava d’un estriptis conceptual del mateix Joan Brossa, que revelava els secrets de la seva imaginaci ó i el rerefons de la seva labor poètica, íntimament lligada a determinats indrets. La targeta d’invitació recull aquest itinerari, que transcorregué pel Liceu, la Boqueria, El Ingenio, el Far, la gossera, el Merbeyé dels inicis, les atraccions del Tibidabo, el Palau de la Música i el Born, i acabà a l’Estació de França. Les fotografies posen de manifest l’espontaneïtat de l’acte i segueixen puntualment la figura de Brossa que fa de guia del grup, i el blanc i negre expressa alguna cosa més que la nocturnitat: la textura grassa d’una Barcelona necessitada d’una neteja de cutis. Aquest llibre recull paradisos amagats com El Ingenio, atraccions innocents com el tren de la bruixa del Tibidabo on distingim perfectament Brossa amb l’artista Fina Miralles, escenes d’afecte entre Christa Leemi Brossa, un relat que a través de les imatges explica també el caràcter performàtic de la poesia de Brossa i la seva estreta vinculació amb el teatre de la vida real
Tornar