Documentació
Un tros de conversa amb Enrique Vila-Matas
A.C. El rec no funciona.
E.V.M. Paciència, mira-t’ho bé que després no es grava i tens la sensació d’haver parlat per no res.
A.C. Sí, tinc una mica de por. Saps què? Prenc notes i s’ha acabat.
E.V-M. Com vulguis.
A.C. [Al cambrer.] Em pot deixar alguna cosa per escriure? [El cambrer torna amb una llibreta de comandes amb una columna on hi diu artículo i una altra amb l’indicatiu cantidad. Tinc la temptació d’encomanar un article de Vila-Matas, amb la sospita que aquestes coses només poden passar-me amb ell.] Comencem: una de les pors que tenim els teus lectors és que un dia et passi com als teus Bartleby’s i prefereixis deixar d’escriure. En parles molt, d’això de desaparèixer del mapa.
E.V.M. A Dietario voluble no gaire.
A.C. Estic pensant en aquella escena de Duchamp a Cadaqués en què l’admires perquè ha decidit plegar i dedicar-se a fer de la seva vida una obra d’art.
E.V.M. Sí, aquí és quan intento suggerir que el llibre l’ha d’escriure un altre i jo retirar-me. Dic això pel col·lapse de salut que emva agafar ara fa dos anys. És una manera de dir que ara dono més importància a la vida que a la literatura. Ara porto una vida més serena i
més sòbria. No bec. He recuperat el contacte amb la realitat, que m’ha espantat sempre. Ara porto ulleres de sol perquè la veig més complexa quemai. M’he tornat més cordial, ambmenys posat, més adherit a la vida.
A.C. I literàriament?
E.V.M. M’he tornat molt més insegur a l’hora d’escriure. Crec que paradoxalment tot això m’està afavorint. Amb Exploradores del abismo ja vaig començarambuna literatura
més lleugera, en el bon sentit de la paraula :més pròxima. L’autoreflexióm’ha permès una etapa diferent. Fins ara inventava una segona vida als escriptors.Ara sóc jo qui em dono a mi mateix una segona vida.
A.C. ¿I has mantingut el mateix ritme d’escriptura?
E.V.M. Sí, encara que ara corregeixomés Tot el que escric ho poso en entredit. Comprenc les reaccions de tots. Jo no serviria per a jutge.
A.C. Això és perquè ets escriptor. No creus que hi hagi bons i dolents.
E.V.M. Al contrari, tinc una estructura molt clara de bons i dolents feta pels westerns que em vaig empassar. Encara que sí que la lectura i la vida et serveixen per entendre les diverses posici posicions. La lectura serveix perquè quan et passa alguna cosa dolenta, puguis pensar que allò no només et passa a tu.
A.C. Imentre estaves malalt, en els moments que creies que no te’n sortiries, què feies?
E.V.M. Riure.
A.C. I què llegies?
E.V.M. Un llibre del Bauman, editat a Arcàdia, i Paula em va portar Plan de evasión, de Bioy Casares, que parla d’una persona que escapa de la presó a través de la literatura. La lectura és una manera d’evadir-se de la realitat tràgica.
A.C. I amb aquesta experiència d’arribar a la fi, ¿se’t va despertar alguna idea de transcendència?
E.V.M. AExploradores del abismo ja es detecta una zona ambigua, de vigília. En aquests casos, un decideix ser més seriósambla vida i després es va abandonant el propòsit, lamentablement.
A.C. Deixant de banda qüestions de l’ànima, anem a l’altre extrem: t’espanta la crisi econòmica?
E.V.M. Mira, jo acabo de venir de Mèxic i allà parlar-los de la nostra crisi és una frivolitat. Flaubert ja va dir, el 1850, que el món en un futur seria idiota, i si veiés elmónactual s’hauria quedat parat. Els qui vam viure a la postguerra jan’hemvist de tots colors i em recordo molt feliç sense diners.
A.C. Diuen que la que ens ve ara serà ben grossa. Desapareixerà la classe mitjana i només hi haurà rics molt rics i una gran massa de pobres.
E.V.M. Quan veig la classe mitjana als aeroports i els escolto em quedo impressionat. Són gent que surt de la batalla de la televisió. Estan més idiotitzats que mai. Ho sento per ells, però ja m’està bé que desapareguin.
Tornar