Documentació
Editen un nou Calders
Edicions 62 publica 'La ciutat cansada', una novel·la inèdita i inacabada de Pere Calders escrita intermitentment durant vuit anys en el seu exili mexicà
Durant vuit anys, a l'exili mexicà, Pere Calders (1912-1994) va treballar, tot i que a impulsos, en la novel·la La ciutat cansada. Malgrat la intenció de publicar-la, mai no ho va fer. De fet, en una carta adreçada al seu pare, del 27 d'abril del 1952, Calders anunciava, sense entrar en detalls, la decisió d'abandonar el projecte, que havia iniciat vuit anys abans, ja que n'estava cansat.
Ara, tot i que inacabada, Edicions 62 recupera La ciutat cansada, gràcies a la feina d'un equip de la UAB coordinat per Joan Melcion i Jordi Castellanos que porta anys treballant amb material inèdit de Pere Calders.
Amb humor corrosiu, la novel·la -a la qual, segons Melcion i Castellanos, li falten un parell de capítols- traspua una visió desencantada de la condició humana; una visió que Calders ens ofereix a través de l'èxode de tota una ciutat que acaba desertant de si mateixa i de les seves pròpies tradicions.
A diferència d'altres obres, s'hi percep un punt de vista més ombrívol i fosc, una mirada més despietada que en altres ocasions, potser, com apunta Melcion, "com a ressò de l'esfondrament d'un ideal de país i de civilització que acaba d'experimentar de manera directa".
Vida convulsa
Els motius pels quals Calders va decidir no posar el punt final a l'obra poden ser diversos. D'entrada, s'ha de tenir en compte una vida privada convulsa: el divorci de Mercè Casals, amb qui té un fill, que s'ha quedat a Barcelona; el casament amb Rosa Artís, el 1943; el naixement dels tres fills amb la Rosa, entre el 1947 i el 1950. Tot això enmig de múltiples canvis de domicili i de diversos projectes professionals no sempre reeixits. El conreu de la novel·la requereix una constància que Calders no pot garantir. Tampoc es pot passar per alt, conscient que l'exili es perllongarà, el desànim per la improbabilitat de veure-la editada i els dubtes sobre la seva recepció, "en haver perdut el contacte amb els lectors que jo desitjaria", com diu en una carta adreçada al pare l'abril del 1951. Amb tot, no renuncia a la seva condició d'escriptor.
Precisament per això, intenta trobar alternatives. El conte, el gènere que li ha donat visibilitat en les revistes editades a l'exili, és l'alternativa més eficaç, ja que, a més de les possibilitats de publicació, li permet una dedicació més intermitent i intensa. Tampoc cal oblidar l'estímul que suposa la relació amb Joan Triadú, que va incloure contes seus a l'Antologia de contistes catalans (1850-1950) i va intervenir en l'edició de Cròniques de la veritat oculta, premi Víctor Català el 1954.
Nous camins
Fos com fos, Calders reprèn l'activitat literària. Però en lloc de finalitzar La ciutat cansada, que identifica amb un període ja tancat, obre nous camins. Un és el que representa Gent de l'alta vall (1957), una narrativa més pròxima a la realitat, i l'altre és el que encarna el projecte més ambiciós de la seva producció literària: Ronda naval sota la boira (1966), la novel·la on mostra totes les constants de la seva narrativa: la reflexió sobre la realitat; la denúncia, a través de la caricaturització, de l'autoritarisme i les convencions morals; la desmitificació de les veritats absolutes, i la posada al descobert, per la via irònica, dels codis de la narrativitat. Com diu Melcion: "Tot això, curiosament, ja és present a La ciutat
Tornar