Documentació
"I així seré immortal..."
Actualitat de Salvat-Papasseit
Fa anys que Jordi Virallonga, poeta barceloní d’expressió castellana, director de l’Aula de Poesia i catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, treballa per donar a conèixer la nostra literatura en l’àmbit hispà com a traductor i també com a promotor de trobades poètiques. Ara es pot dir que ha clavat una pica a Flandes. Es tracta de la traducció de Joan Salvat-Papasseit, una veu que no era del tot inèdita en castellà –José Agustín Goytisolo ja n’havia traduït poemes–, però que ara ens arriba extensament en una edició bilingüe que ha anat a càrrec d’una editorial amb nom cervantí La Poesía, Señor Hidalgo. Concretament han publicat la traducció a la col·lecció destinada a les obres completes de poetes de renom internacional. Papasseit apareix així al costat de Primo Levi, August Strindberg i Günter Eich. Fa ben poc, una pregunta encara bategava en l’àmbit literari: “Com és possible que Papasseit sigui introbable?”. Sortosament la professora i traductora Carme Arenas en va publicar l’obra completa a Cercle de Lectors, el 2006. Dos anys després, el poeta torna a estar d’actualitat amb aquesta traducció que el posarà a l’abast de més lectors. Què hi trobaran?
Precursor avantguardista
Segons Virallonga a Espanya “hi ha un desconeixement important de la poesia clàssica en llengua catalana, tot i que hi ha hagut bones traduccions”. Concretament la poesia de Papasseit pot ser un descobriment, perquè va ser un precursor dins l’avantguarda: “El primer llibre del futurisme espanyol és Cal y canto, de Rafael Alberti. Papasseit va morir tres anys abans que aparegués. No sé si Alberti coneixia Salvat, però segur que coneixia Dalí i el Manifest Groc que va ser traduït per Lorca. Salvat fa comels del 27, però al revés. En lloc de mètrica clàssica i temes nous, ell fa mètrica nova i temes tradicionals. Salvat té una manera molt pròpia d’utilitzar l’avantguarda. Sense cap límit. M’ha suposat un repte que s’inventés paraules o n’allargués les síl·labes perquè li anava bé o busqués mots només perquè li feien gràcia. És molt lliure i això sorprendrà bastant a Espanya”.
Enfrontat a Castella
També és sorprenent la seva posició política radicalment anticastellana que es pot llegir a Les conspiracions, onhi ha un extremisme evident: “En la figura de Salvat no s’ho esperen. No és l’atac a Castella de Machado sinó un atac des de fora”.
Futurista, però...
Virallonga apunta que es nota que la poesia de Papasseit és controvertida. En salva sobretot el llibreLa rosa als llavis. Un exemple d’aquesta controvèrsia es detecta en el futurisme de Papasseit, que és diferent del de Marinetti. “El poeta català topava ambla misogínia de l’italià, en el fet de voler cremar esglésies i en la seva negació a rebutjar el passat”, explica Virallonga. Aquest distanciament es deu al fet que “Marinetti s’havia d’inventar Itàlia i el passat el molestava, però Catalunya era nacionalista des de feia nou segles i no havia motiu per rebutjar la seva història”.
Ausiàs March o Ramon Llull
Quan Salvat busca la tradició no s’hi posa per poc i va a parar a Ausiàs March, “de qui tots els poetes hauríem de portar un pin quan sortim a fora perquè és el millor poeta del món”. “Els espanyols ho tenen clar amb Cervantes; els anglesos, amb Shakespeare; els portuguesos, amb Camoes, i nosaltres vam optar per Ramon Llull, que és molt més difícil d’entendre. March témés punys. El pots explicar en deu minuts. En canvi, Llull és impossible d’entendre en deu hores. March té força còsmica. És per a tothom”.
No apte per a classistes
Virallonga té clar que “la poesia no s’escriu amberudició sinó amb talent” i que la mala fama que perdura en alguns àmbits respecte a Salvat és perquè el veuen com un “treballador illetrat, el mateix que passava amb Martí i Pol o amb Miguel Hernández”. “Sí que hi ha poemes ingenus, però al costat hi tens poemes que només pot fer un monstre. Em malfio quan algú parla malament d’un gran poeta que ha passat a la història de la literatura, perquè la poesia és als antípodes del màrqueting. Si és que hi ha passat, és que alguna cosa té, si no, llegiu Res no ésmesquí i ja veureu quin gran poema!”.
Un gran entre grans
En general, Virallonga considera que la poesia catalana està en un moment molt àlgid: “Pot anar a qualsevol banda amb la seguretat que golejarà, i sempre sorprèn, perquè és d’una alçada extraordinària. Pensa que s’ha assumit una tradició llarguíssima, que encara és poc coneguda, perquè s’intenta fer més promoció dels vius que dels morts. Tot i que es fan traduccions, després no es difonen prou internacionalment”. S’hi haurà de posar remei perquè els mots de Papasseit siguin compartits i certs: “I així seré immortal perquè d’aquí ha nascut el meu JO dins el TOT”.
Tornar