Documentació
Estimats robots
Una ballarina de puntetes i un robot que li fa de parella saluden el lector des de la coberta de La mutació sentimental, el segon llibre de Carme Torras. Em sembla una imatge summament encertada –signada per l’il·lustrador Cèsar Isern, amb el qual, m’afanyo a dir-ho, no emlliga cap parentiu–, ja que, per una banda, remet a Pedres de toc, el llibre de debut de l’autora, i, per l’altra, trobo que descriu demanera molt aproximada la idea central d’aquest nou llibre. Carme Torras (Barcelona, 1956) és una científica amb un currículum acadèmic com n’hi ha pocs a casa nostra. Llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i especialista en robòtica, fa cinc anys va escriure a Pedres de toc una història basada en un sentiment tan poc cibernètic com és la fascinació. Una noia jove rep l’encàrrec d’escriure la biografia d’una coreògrafa de fama internacional de tracte esquerp i amb zones del seu passat volgudament guardades sota pany i forrellat. La clau que deslloriga finalment el conflicte és una combinació de sentiments tan humans com la senzillesa i l’admiració que porten les dues protagonistes cap a una fascinació que desemboca en el definitiu esfondrament de les barreres de desconfiança i por que les separaven. Cinc anys després, a La mutació sentimental ens trobem amb una autora molt més madura però amb el mateix programa humanístic instal·lat en el disc dur. L’acció se situa en el segle XXII en un context en què els robots conviuen amb els humans sense excessives controvèrsies i amb una estructura social en què els protecno, defensors de l’evolució tecnològica, i els antitecno conviuen amb un equilibri que ja m’agradaria tenir aquí per a unes quantes coses que no diré. L’acció de La mutació sentimental es desencadena quan es descongela Cèlia, una noia de tretze anys nascuda durant el segle XXI i que va haver de ser hivernada en espera de trobar cura a la seva malaltia. Un cop instal·lada en el nou món, ella serà la desencadenant involuntària d’un procés en què dues característique com la creativitat i l’admiració –o, dit altrament, la capacitat de pensar diferent i d’estimar una altra persona– serviran per enriquir el procés de coexistència entre màquines i humans.
La mirada de l’autora
L’espai se m’acaba i aquest és un dels millors símptomes que defineixen aquest llibre com una obra que obre moltes més portes que les que tanca. No cometré la ingenuïtat de pregonar que La mutació sentimental no pertany al gènere de ciència-ficció, perquè la col·lecció que acull el llibre i el premi que l’avala són exclusius d’aquest gènere. En tot cas, diria que l’encant d’aquesta novel·la rau en la mirada de l’autora –una professional de prestigi, ho repeteixo– sobre el món de la tecnologia avançada. Una mirada en què no trobareu cap rastre de catastrofisme gratuït, ni d’ecologisme de via estreta, ni de maniqueismes apocalíptics. Carme Torras estima els robots –no us perdeu els capítols en què en són els protagonistes–, però té molt clara quina ha de ser la posició de la màquina i quina la de l’ésser humà en aquest pas à deux en què estem irremissiblement lligats. Aquesta és la veritable mutació sentimental
Tornar