Documentació
Quan Carner somriudes del paradís
Les parets del bar Original van trontollar dijous al vespre amb la discussió entre defensors i detractors de Carner. Després del foc creuat d'articles que ha publicat l'AVUI, els poetes se les van dir a la cara. A la taula, el crític Jordi Gàlvez, en defensa de Carner, Sebastià Alzamora, com a anticarnerià, i Jordi Manent, com a moderador. De públic, gent del gremi de la lletra: una vintena de poetes publicats, més d'un sense publicar, una autora d'una carta al director i algun narrador distret pel guirigall. El motiu de la trobada? El poeta Sebastià Alzamora havia gosat escriure un article a l'AVUI (18.3.02) on titllava Carner de "mediocre" i el Nabí de "nyap il·legible". Les respostes escrites han aparegut durant setmanes i abans-d'ahir al vespre, al bar Original de davant del Macba, tocava veure's les cares.
Van ser molts els qui no es van voler perdre l'esdeveniment: Francesc Garriga, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Albert Roig, Josep Ramon Roig, Bernat Puigtobella, Susanna Rafart, Hèctor Bofill i l'organitzador de la trobada, Josep Pedrals, entre d'altres que segur que ens deixem però, si no, aquesta crònica podria arribar a semblar el qui és qui de la poesia catalana.
Com va indicar el poeta Josep Piera, la nodrida concurrència ja era un bon símptoma: "Tota generació es fa el seu cànon i si Carner és al paradís deu estar ben feliç. Jo trobo que Nabí és pretenciós però aquest no és el cas. La gràcia és que els nous poetes han muntat aquest sarau i el que es digui o es deixi de dir de Carner és el menys important".
Alzamora també va explicar que amb el seu article volia "afavorir el debat" i per començar va tirar el primer tret debatístic: "Quan dic que Nabí és un nyap vull dir que quan el llegeixo m'avorreixo. Ser un model de llengua no és raó suficient per convertir-lo en príncep dels poetes. Amb qualsevol altre poeta no s'hauria creat una polèmica tan viva i visceral. Quan el tòtem es toca, la terra trontolla".
Jordi Gàlvez va contestar que defensar Carner li era molt fàcil i va passar a atacar Alzamora pel càrrec administratiu que ocupa, ja que és delegat del Llibre de la Generalitat. Com a resposta, l'al·ludit va dir que "en ocupar un càrrec de l'administració pública enlloc diu que no puguis expressar lluirement l'opinió poètica". I va continuar llançant preguntes de replantejament canònic: "Per què el reconeixement de Carner ha de comportar el menysteniment de la feina anterior? Per què Vinyoli és un epígon de Riba? Per què s'han hagut de confrontar les presències de Riba i Carner?".
Després d'una picabaralla encara discreta, es va obrir el torn de preguntes. El poeta Hèctor Bofill, a qui va dirigit el polèmic article d'Alzamora, va demanar "on són els carnerians per excel·lència? Per què fins avui Jaume Subirana no ha escrit un article? I Dolors Oller, Narcís Comadira, Carles Torner, on són? Aquest sector s'ha limitat a dir: «Jo no hi entro». A mi el que em molesta de Carner és que no tingui idees. Això sí, domina molt la llengua".
L'opinió va ser contestada per un enfurismat Enric Casasses, que es va alçar de la cadira d'una revolada i, com qui declama, va sentenciar: "Carner, com Papasseit, domina la llengua i no és que tingui idees, és que et clava una llança directa als sentiments. Aquí tinc un document inèdit que és Nocturn traduït al castellà pel mexicà Orlando Guillén". I el va llegir.
Però aquí no es va acabar tot, en aquest debat que va durar dues hores per exigències del local, però que segur que va continuar després en grups més reduïts i amb punyals més afilats, sense l'enemic a la vista.
Els més grans, diuen, van tenir una sensació de déjà-vu perquè als anys vuitanta Xavier Bru de Sala també va carregar contra els carnerians i va ser contestat per Jaume Subirana, autor de la biografia Josep Carner. L'exili del mite, i per la professora Dolors Oller. Potser d'aquí a vint anys hi tornaran i amb una mica de sort, abans, el professor Jaume Coll tindrà el detall de donar per enllestida la feina d'edició de l'Obra completa del mestre i podrem tenir Carner més a l'abast. No sigui que entre tanta discussió de si és un príncep o un mediocre, acabem per descobrir que és un gran desconegut.
Tornar