Documentació
La nissaga dels Rius
La Fundación José Antonio de Castro acaba de publicar quatre luxosos volums amb les novel ·les del poeta i narrador català Ignasi Agustí (1913- 1974), en una edició a càrrec de Sergi Dòria. El primer volum inclou la novel·la Los surcos, aixícomels dos primers títols del cicle La ceniza fue árbol, és a dir, Mariona Rebull i El viudo Rius. Els altres tres volums estan dedicats a les altres novel·les del cicle:Desiderio, 19 de julio iGuerra Civil. L’obra d’Ignasi Agustí afronta una tercera època. En la primera, en la dura postguerra, alguns escriptors catalans van poder publicar amb regularitat, especialment per haver fet la guerra al costat de Franco. Mariona Rebull va tenir fins i tot una adaptació cinematogràfica el 1947, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia. El que ningú s’esperava és el renaixement de les novel·les, especialment les dues primeres, Mariona Rebull i El viudo Rius, a partir de la sèrie de TVE La saga de los Rius, que el 1976 va tenir un èxit extraordinari i en va provocar la reedició. La sèrie, en plena Transició, va provocar l’esclat de les adaptacions de novel·les històriques. Ningú pot dissociar la imatge de Fernando Guillén com a Joaquín Rius; de Maribel Martín com a MarionaRebull i d’Emilio Gutiérrez Caba com a Desiderio. Sense oblidar actors com J.M. Caffarel, Victoria Vera,Mari Carmen Prendes, RamiroOliveros, gata Lys i Teresa Gimpera, dins un repartiment estel·lar. Va ser una revifalla massiva de l’obra d’Agustí, que va destacar a la seva joventut com a poeta en català abans que els esdeveniments de la convulsa història del país durant les primeres dècades del segle el portessin cap a les files franquistes. Nascut a Lliçà deVall,Agustí va iniciar la seva producció literària el 1932 amb el recull poètic El veler. Tres anys després publica el drama en vers L’esfondrada i una ambiciosa narració, Benaventurats els lladres, que s’han vist com un intent de donar la visió cosmopolita de les obres de Noël Coward i del cinema de Lubitsch. Militant de la Lliga Regionalista, a partir de la guerra publica únicament en espanyol una sèrie de novel·les que presenten un fresc de la burgesia industrial catalana des de finals del XIX fins a la catàstrofe de la Guerra Civil. Aquestes novel·les les va iniciar el 1944, i ladarrera, Guerra Civil, va ser presentada el 1972,dos anys abansde la seva mort, cosa que li va impedir disfrutar de la repercussió que va tenir en la seva obra el serial televisiu. Agustí tambéva destacarcoma periodista, primer coma corresponsal de La Vanguardia, i el 1944 com a director del setmanari Destino. També va ser president de l’AteneuBarcelonès. Accessibles només a les llibreries de vell, les novel·les ens arriben ara en una acurada edició de Sergi Dòria, que es pot llegir com a fulletó, però també com a testimoni d’una època que va condicionar la història delpaís. Un altre dels avantatges de l’edició de la Fundación J.A. de Castro són les quatre introduccions de Sergi Dòria per a una edició canònica en què destaca el mèrit de “les més de tres mil pàgines amb unitat temàtica i estilística, valor documental i una indubtable càrrega autobiogràfica”. “La peripècia dels Rius abasta des de la Barcelona de l’Exposició Universal del 1888 fins a final de la Guerra Civil”.Un retaule que el crític i editor compara amb Oller, Rusiñol, Sagarra, Laforet, Rodoreda, Mendoza, Baulenas i Forrellad. Dòria també recorda que Agustí va morir com Ridruejo, sense veure morir el règim que havia ajudat a forjar i que de seguida el va desil·lusionar. Que la història i la literatura l’absolguin
Tornar