Documentació
Lizano, mamífet poètic
Els qui encara creuen que la poesia és un art només apte per a erudits és que no han sentit mai els versos llibertaris de Jesús Lizano, un poeta capaç de seduir els presos de la Model amb les seves proclames enceses, d’atreure pensadors a base de tendresa i de divertir els qui reclamen un humor que no malmeti la substància gris. Lizano és ideal per a les altes hores de la matinada, quan la conversa amb els amics decau però encara hi ha ganes de comunicar-se. Aleshores es poden recordar vagament els seus versos i en un rampell anar a la llibreria i cercar algun volum, potser Lizania, en el marró característic de Lumen, i llegir el poeta imaginant les seves exclamacions histriòniques. Ell ho negarà, però a Lizano dir-se Jesús li escau d’allò més. El seu discurs llibertari, generós, humanista fins a la radicalitat, auster i tronat alhora, el transforma en el més aproximat a un cristià de soca-rel. Amb la seva alegria –que despunta de tant en tant entre la queixa per la solitud i la salut malmesa–, és capaç de fer ballar els seus amics monjos de Montserrat amb lesballarines d’El Molino per una simple evidència: tots hauríem de ser nòvios, i així, el món, seria el paradís.
Tornar