Documentació
Estimat Veronal
El 1894, Freud i Breuer van publicar les seves primeres investigacions sobre la histèria. La paràlisi o l’afàsia de les noies tractades demostraven que les persones no som pas una simple reacció química que es podria corregir amb pastilles. El 1903, tanmateix, Fischer iVon Mering van sintetitzar el Veronal (el seu nom evoca la tranquil·la ciutat de Verona), el primer barbitúric que havia de curar-nos de tota angoixa. La nova novel·la de Maria Barbal (Tremp, 1949) Emma, és una indagació sobre les causes del desencís vital. Aquest escenari s’allunya del marc obert amb la seva primera novel·la, Pedra de tartera (1985), i que s’ha clos per ara amb País íntim (2005). Emma s’acosta a la mirada sensible dels espais marginals de Carrer Bolívia (1999) i a la reflexió sobre la fragilitat de la vida a Bella edat (2003). Tot i el nom que porta el personatge titular, Emma Bovary apareix poc en la novel·la. Amb un adulteri gairebé accidental no n’hi ha prou per convocar el seu exemple. El marit no és pas un metge de províncies desesperadament inepte per a les grans gestes. L’Alexandre de l’Emma catalana és un ferm candidat a la presidència de la Generalitat. En menys d’un any aquesta és la tercera novel·la que llegeixo que té com a protagonista un destacat polític. Què passa amb els autors catalans? Els únics que poden crear una atmosfera d’alta societat són els polítics? La novel·la Lust (Deseo, traducció de Carlos Fortea, Destino, 2005) d’Elfride Jelinek, és, en canvi, una mena de retrat de la burgesia d’avui. L’amo de la fàbrica domina tota la vida de la vall. La seva esposa està atrapada en unes urpes terribles, la submissió al marit és brutal. El relat es tanca amb el final implacable d’una tragèdia burgesa: la dona mata el seu propi fill. En aquest últim acord se sent la rèmora d’un gènere molt antic en què les dones podien fer repercutir la violència que patien només damunt d’uns éssers encara més febles. Sentir el desig s’equiparava amb l’amenaça d’un fill bastard i això automàticament convertia qualsevol dona que s’atrevís a desitjar en una assassina en potència. Barbal ignora aquesta tradició i emprèn un camí diferent, no pas menys colpidor. La bogeria arrenca perquè a la protagonista li és negada sistemàticament tota capacitat de decisió. El relat és la descripció d’una lluita fracassada per esdevenir subjecte. A més, hi ha el mercat del Ninot amb les pageses que aviat desapareixeran i els parcs esquifits que hi havia a l’Avinguda de Roma. Aquest escenari el completen les urbanitzacions amb els seus carrers sense voreres i les escasses botigues enmig de cases buides, envoltades de tanques que amaguen els jardins. El punt feble de la novel·la es pot il·lustrar bé amb un dels personatges que freqüenten aquestes zones residencials. Cap promotor necessita emprendre el camí de la seducció ni tampoc de la coacció per realitzar-hi els seus ambiciosos plans. Les cases unifamiliars, incloent-hi el jardí de Mirall trencat, han desaparegut perquè els mateixos propietaris veien en la venda una manera fàcil de guanyar diners. Barbal comprèn bé els problemes que l’envolten i els vol mostrar obertament. Però la seva fe excessiva en la bondat dels homes no li deixa confrontar els vectors de força que destrueixen els seus personatges. La substitució de la mare per l’àvia explica per què la rígida moral de casa bona s’ha mantingut ferma com una llosa. Emma ha embogit per la indiferència amb què l’ha tractada l’entorn. Però l’amor possessiu de l’Emma envers la seva filla calca la manera com la sogra havia ensinistrat el seu Alexandre fins a fer-lo un candidat a la Presidència. Aquests trets del caràcter de l’Emma provoquen rebuig. L’autora no crea la complicitat que demanava Freud dels personatges psicopatològics perquè una neurosi a l’escenari resulti creïble. La senyoreta Else d’Arthur Schnitzler va prendre el seu estimat Veronal, Ana Karenina va acabar sota les rodes d’un tren. No pas per vergonya ni per demanar perdó a ningú, sinó perquè se’ls va acabar la matèria de la qual són fets els somnis. Aquesta conclusió hi és també a Emma, però explicada amb massa precaucions com per poder realment remoure les consciències.
Tornar