Documentació
L'Anticarner
Fa anys, a la presentació, a la llibreria Tocs, d'un número de la revista "L'Avioneta" que consistia en el cèlebre text de Francesc Pujols sobre Gaudí i la seva obra, hi va acudir el fill de Pujols acompanyat de tres o quatre persones. Una d'aquestes era un vellet, amb barba i bastó, que, molt confidencialment, gairebé com qui explica un secret, em va assegurar que al llegendari armari immens de la Torre de les hores, en el qual Francesc Pujols anava amuntegant tots els seus escrits, hi ha -o hi havia- un opuscle amb una profecia seva sobre l'adveniment de l'Anticarner.
La veritat és que no en vaig fer gaire cas. I ara, però, amb tot aquest rebombori al voltant de Josep Carner, me'n penedeixo moltíssim, és clar, de no haver estirat la llengua a aquell home que em donava la bona nova d'una predicció del profeta més important que hi ha hagut des d'Anselm Turmeda.
I ben sovint em demano què devia voler dir Pujols amb l'Anticarner. És a dir, com cal entendre el prefix anti aplicat a Carner per Pujols? ¿L'Anticarner devia ser, per Pujols, un poeta molt dolent? O molt bo? ¿I havia de prendre la forma de poeta, o bé de profeta contra Carner, o totes dues coses alhora?
Ja viu entre nosaltres, l'Anticarner? I en aquest cas, qui és? En Sebastià Alzamora? L'Hèctor Bofill? En Víctor Sunyol? ¿O l'Anticarner és una reencarnació, de les moltes que hi ha, de lo Gaiter del Llobregat? Fins i tot -ho haig de reconèixer- en alguns moments m'ha passat pel cap que tal vegada l'Anticarner sóc jo. O potser l'Anticarner encara no ha arribat i la farandola que tanta gent ha ballat damunt Carner no ha estat cap altra cosa que una preparació de la manifestació gloriosa del seu anti?
Ara bé, totes aquestes preguntes són fetes arran del supòsit que l'anunci de Pujols s'ha d'acomplir. Tanmateix, no hem d'oblidar que moltes profecies, més que no pas prediccions són renys i amenaces que un profeta fa al poble i que el volen predisposar per a un canvi. Ergo, l'anunci de la carnificació de l'Anticarner voldria dir simplement que l'Anticarner ens ha de regenerar i que ens hem d'esforçar per preparar el camí de la seva epifania.
I si això fos així, caldria fer cas de Pujols o bé hauríem d'ignorar el seu vaticini? D'altra banda, tant és si a l'armari de la Torre de les hores hi ha o no hi ha uns papers amb la profecia. I si la veritat fos que Pujols no va fer mai la profecia de l'Anticarner, doncs això no comptaria gens, perquè la profecia ja ha estat feta, i el profeta seria llavors el vellet de la barba i el bastó. I si algú pensa que aquest vellet i això de la profecia són un invent meu, tant li fa: allò primordial és la profecia i no pas qui l'ha feta.
HA ARRIBAT L'ANTICARNER?
Cal saber, doncs, si l'Anticarner ja ha vingut o encara ha de venir. Aquesta és la qüestió. I m'inclino per la primera opció: ja ha vingut, l'Anticarner; ja el tenim aquí, entre nosaltres, perquè pensar que ja vindrà, en un futur indeterminat, equival a no voler afrontar la profecia que ens ocupa. I aleshores, qui és l'Anticarner? És urgent d'esbrinar-ho a fi que cadascú pugui actuar en conseqüència, d'acord amb els seus plantejaments tocant a la poesia.
Arribats a aquest punt, no em puc estar de declarar dogmàticament -els dogmes acompanyen sempre les profecies- que he arribat a la convicció que l'Anticarner de la profecia de Pujols no és sinó Hèctor Bofill. Sí, és ell! El delaten els seus versos, que el fan poeta, i el to apocalíptic dels seus articles, que el fan profeta. I que ell sàpiga o no que és l'Anticarner no té cap importància ni mitja. Ho és i prou. I benvingudes siguin les seves arengues. Per tant, a les armes, ciutadans, que s'acosten temps de daltabaixos! Que tremoli l'enemic, que, mal que no sabem ben bé qui és, ja ens l'assenyalarà l'Anticarner!
Tornar