Obres
La magnitud de la tragèdia
La magnitud de la tragèdia narra la història de Ramon-Maria que a l’inici de la novel·la és víctima del crack de la borsa de Nova York el 1987. La baixada de les cotitzacions fa que en una setmna liquidi tot el seu patrimoni. Al començament de la novel·la, Ramon-Maria convida a sopar a Maria-Eugènia. Ella és la primera vedet d’El Molino i ell un músic d’orquestra que se la vol endur al llit. En el moment de sortir del restaurant, un home el saluda i li demana si s’ha refet econòmicament. Aquest hoe es diu Gil-Eudald. La referència a la borsa funciona com a correlat de la situació de Ramon-Maria: tendències contradictòries, inflació, globus alcistes i espectaculars caigudes. Ramon-Maria està a punt de posseir Maria-Eugènia, però no pot, ha begut massa. Aleshore spensa que li seria molt més fàcil excitar-se pensant en la Maria-Eugènia que veu cada nit dalt l’escenari, que no pas en la dona real que abraça desesperadament i sense resultat. Per tal de posseir-la pacta amb el diable com Faust. El conjur fa el seu efecte i Ramon-Maria es troba amb una erecció permanent. Fins aleshores, l’acció havia transcorregut en els escenaris de la Barcelona postindustrial: el Paral·lel, amb les seves botigues de mobles i els antics teatres substituïts per cases de pisos i discoteques, la torre ruïnosa de la zona alta amb la piscina buida. Ara la ciutat s’obre com un vast espai disponible. Ramon-Maria i Maria-Eugènia recorren Barcelona en un periple sexual que els du a copular en escales de veïns, darrera els lleons de Colom i dels tendals del mercat de Sant Antoni, a les boques de metro tancades, en una biblioteca de “la Caixa” i al funicular del Tibidabo, en una de les sales de Sancho de Avila i a les escales del camp del Barça. Quan el metge li diagnostica una malaltia incurable i li dóna set setmanes de vida, Ramon-Maria demana una hipoteca sobre la casa i comença una nova roda. Es proposa conèixer totes les dones que pugui. Cada dia s’imbueix d’una personalitat diferent. En dies successius viu com un solitari, com un delinqüent, com un desganat, per acabar abocant-se a una experiència religiosa privada de fonament, metàfora perfecta de la nostàlgia d’unes creences que ja no es tene ni es podran tenir mai. Es llança desesperadament al sexe amb una dependenta, amb una noia que li recorda la Mare de Déu de montserrat, amb la cambrera de l’hotel i amb l’actriu Anne Margret.
Tornar