Documentació
Les veus del Raval
Adèle O’Longh retrata el barri a partir de la història dels seus desheretats
La francesa Adèle O’Longh és una enamorada del Raval de Barcelona. Quan estudiava art a Marsella hi anava sovint i finalment s’hi va instal·lar cinc anys, fins que les remodelacions li van canviar el barri. La seva primera novel·la, De Beauchastel a Barcelona (La Magrana) retrata el Raval de fa anys, un barri que “malgrat la duresa i la tristesa eramolt ric en històries”. O’Longh és molt crítica amb el fet que aquest barri hagi desaparegut: “Va ser un desastre absolut com desallotjaven la gent, com es carregaven l’Ateneu del carrer Robadors, com els vells no sabien què fer...”. El llibre se centra en dos personatges ben diferents que viuen en aquest Raval: una escriptora i el seu avi nonagenari vingut de França. A mesura que ell va defensant uns valors basats en el respecte per les persones, el barri va desapareixent sense tenir en compte els qui hi viuen. La noia va filmant què veu des de la finestra. Al llibre no es descriu mai realment què filma. El lector en pot treure l’entrellat mirant elDVD que acompanya el llibre: “M’ha agradat la idea de barrejar ficció i realitat”. La novel·la és també una reflexió “sobre una època més humanística davant del cinisme en què estem”. “Jo no tinc un romanticisme envers el Raval. No dic que fos un món de colors, sinó que no es va fer res per la gent que ja hi vivia d’una manera molt precària. Ni per les prostitutes, ni pels nens dels descampats, ni pels vells de les rates... Només els van desallotjar”. Ara O’Longh els dóna veu.
Tornar