Documentació
Secrets de família
Fa temps la revista Sàpiens va publicar uns interessants reportatges sobre la presència de grups organitzats de refugiats nazis a Catalunya durant els anys 40. Així vam saber que els balnearis de Caldes de Malavella van ser punts de confinament d’aquests individus abans de la seva repatriació, la seva fugida a Sud-amèrica o la seva immersió en la societat espanyola. En el mateix lot ens assabentàvem també de la condició d’espia a favor dels aliats de Bernard Hilda, el violinista que dirigia l’orquestra de l’Hotel Ritz. Amb tot aquest material com a teló de fons Teresa Roig (Igualada, 1975) ha construït L’herència de Horst, la seva primera novel·la, una història trenada al voltant d’una de les llegendes més conegudes entre les associades al postnazisme que és l’existència de diversos descendents directes de Hitler que estaven protegits per grups encarregats de preservar-ne l’herència genètica en espera de crear el Führer del futur. La novel·la explica la història d’una nissaga familiar una mica peculiar situada a Catalunya i l’acció arrenca en el moment que Ilse, un dels seus membres rellevants, se suïcida i la seva filla es proposa esbrinar les causes que l’han portat a adoptar aquella decisió. Amb aquests ingredients l’autora va cuinant amb una notable manca de picardia narrativa i de recursos estilístics una història que es llegeix sense grans sotracs però també sense grans emocions. Penso en episodis com la conversa entre Horst i Frederic i la posterior mort d’aquest darrer. O en els cors que de tant en tant apareixen abandonats en diversos racons de Barcelona. O en la ingènua presència de cotxes negres sempre que els dolents són a punt de treure-hi el nas... Potser m’equivoco, és clar, però em sembla que definir Teresa Roig com “l’autora revelació de l’any”, tal com llegim a la contracoberta de L’herència de Horst, no crec que li faci cap bé.
Tornar