Documentació
Jordi Coca inventa un home sol i "perillosament humà"
Jordi Coca tanca un cicle novel·lístic amb 'Cara d'àngel', la confessió d'un home sol, vulgar, madur, sense il·lusions i "terriblement humà", que es refugia en la malaltissa recerca del seu ideal de dona, encarnat per una joveneta del món de la prostitució.
Després de Lena, Jordi Coca (Barcelona, 1947) torna amb una novel·la escrita d'una tirada -en cinc mesos-, fruit d'una intuïció seguida quasi al peu de la lletra. Amb Cara d'àngel va guanyar el premi Joanot Martorell de Gandia, en la seva vint-i-sisena edició.
L'autor no amaga els paral·lelismes del seu protagonista amb L'estranger de Camus. El personatge de Coca tampoc té un nord moral i, com el de Camus, es deixa portar per la vida, per les circumstàncies. "També es confessa no se sap ben bé a qui: és evident que ho diu a algú i que no li diu tota la veritat", precisa l'escriptor.
Posat a no tenir, l'antiheroi de Coca no té ni nom. Després de la mort de la mare, amb qui mantenia una relació obsessiva, es queda pràcticament sense família. Naturalment, tampoc no té feina ni amistats. L'autoestima no la té precisament alta. En fi, tot un panorama, d'altra banda, prou habitual en el món urbà actual. Sense il·lusions ni objectius vitals, aquest home corrent, que per sortir del tedi que l'envaeix s'ha habituat als peepshow, s'enlluerna des de la primera línia del llibre amb una noia jove que s'hi exhibeix, la converteix en el seu ideal -"una utopia a la mida de les seves frustracions", segons el crític Ramon Pla i Arxé- i inicia una "persecució absurda de la bellesa", explica Coca.
Periple pels baixos fons
Narrat en primera persona, el llibre aconsegueix fer un retrat "perillosament humà" d'aquest home vulgar, trist i desorientat que es refugia en el sexe més sòrdid, en un periple per la prostitució de carrer, els peepshow i els labavos dels cinemes porno. "La meva mare em diu que cada dia estic més verd", bromejava ahir Coca, per qui, tanmateix, aquests baixos fons del sexe pagat no són sinó l'escenari més idoni per retratar la realitat íntima d'un ésser avorrit i atrapat en la seva pròpia insignificança.
Pla i Arxé, convençut que és la millor de les darreres novel·les de Coca, la va qualificar ahir de "prodigiosament directa" i, més enllà de remarcar la "força d'una trama tensa", va dedicar el seu elogi a una història que "et posa en contacte amb la naturalesa humana de l'home comú sense passions ni determinació, sense objectius, greixós, poc polit, passiu". Per Pla i Arxé, Coca ha aconseguit fer el retrat físic, psicològic i social d'un prototipus d'home vulgar. I l'ha portat a una situació límit que el condueix a un final incert: "Ho veus lentament i et commou, li arribes a agafar un cert afecte, al pobre paio".
A més, afegeix el crític literari, l'autor ha sabut envoltar el protagonista d'una galeria de personatges igualment grisos i alhora tendres, molt reals. "El llibre és una faula moral, però sense l'element didàctic i esquifidet, sinó com un gran fris contemporani", resumeix Pla i Arxé.
Tornar