Documentació
Un regne dins d’un país ensorrat i pobre
Deia el nostre Pere Quart que en aquesta vida tot és relatiu, aproximat i provisional, i John Ashbery que el pensament és fragmentat, selectiu i caòtic. En conseqüència estarem d’acord que les autobiografies no existeixen. Existeixen, sí, les memòries, records personals modificats per múltiples motius, de vegades dictades per una necessitat vital i altres per una voluntat essencialment literària, com és el cas d’Esther Tusquets en els seus darrers llibres de memòries. Em refereixo a Correspondencia privada i a Confesiones de una editora poco mentirosa. Ara bé, a Habíamos ganado la guerra l’escriptora va més enllà, perquè intenta donar testimoni, sense pretendre ser una espectadora neutral, de com ella, “hija de los vencedores, a pesar de haber gozado de todos sus privilegios y todas sus ventajas, pertenecía al bando de los vencidos”. Aquest llibre, tot i posseir també un to clarament introspectiu, per exemple en certs records familiars, té el clar propòsit d’explicarcomvivia l’alta burgesia barcelonina en una època i un país ensorrat i pobre, a més d’argumentar comuna filla de la classe alta va anar allunyant-se dels seus esquemes morals, religiosos i polítics fins a situar-se a l’extremoposat, com van fer tants fills i filles de la burgesia en arribar a la universitat. El primer que sorprendrà el lector –em refereixo a la immensa majoria de persones que procedim de les classes populars o de la burgesia acomodada– no és la riquesa en què vivia la classe altíssima, això ens ho podíem suposar, sinó com prescindien (tot i declarar-se convençuts franquistes, i molts, a més a més, catòlics) dels límits que els models educatius, morals i socials de l’època establien.
Pobresa i desigualtat
L’alta burgesia barcelonina vivia en un món diferent al nostre, també al del seu servei domèstic, tot i residir entre les mateixes parets. Allà mateix, a casa seva, Tusquets comença a contemplar la pobresa i la desigualtat, a més de comprovar que a la sala de costura “no había censura y se hablaba de cosas que de ninguna manera hubieran permitido decir delante de una niña en el salón”. Després vindrà l’escola, els primers companys, els estiuejos, el servei social, l’ingrés a Falange, etc. En fi, els prometo que l’evolució sentimental i política de la protagonista del llibre no els deixarà indiferents, per allò que explica, però sobretot per comho explica Esther Tusquets, escriptora de marca ambgarantia absoluta.
Tornar