Documentació
Temps de pistoles
Amb una bibliografia que depassa la quarantena de títols entre narrativa, novel·la, poesia, viatges, periodisme, biografia i guions, Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) és un escriptor segur que potser encara no ens ha ofert el llibrememorable que a mi m’agradaria llegir-li però que va bastint una notable carrera amb solvència i sense sotracs. Paral·lelament, la nòmina de premis literaris que ha guanyat del 1978 fins ara mateix és àmplia i confirma el que deiamés amunt sobre la seva dimensió d’escriptor competent i sempre interessant de seguir. A finals de l’any passat, el palmarès de Rafael Vallbona s’enriquia amb un premi de prestigi: el Nèstor Luján de novel·la històrica. L’obra guanyadora es diu Forasters i és un passeig summament documentat per alguns dels conflictes que al segle passat varen sacsejar el continent europeu. Més concretament, l’acció de Forasters arrenca amb els primers conflictes entre la CNT, el Sindicat Lliure i la patronal catalana. Una patronal enriquida pels tractes comercials amb els països combatents de la Gran Guerra en una Barcelona que acollia elmajor nombre d’espies i confidents per metre quadrat d’ambdós bàndols. La segona part del llibre se situa en territori francès durant els anys de la Guerra Civil i s’allarga fins a l’ocupació de França per part dels alemanys el 1943. Al costat de les descripcions històriques d’aquests períodes, descrites amb gran vigor i magníficament documentades, Vallbona va situant les peripècies dels seus protagonistes: Josep Milà, treballador de La Canadenca mort a trets pels pistolers; el seu fill Llibert,mort en terra francesa durant l’ocupació alemanya, i la seva néta Àfrica, a qui trobarem en el darrer capítol, situat a París l’any 2006. Una cloenda que, per cert, no posaria en la banda del més destacable del llibre. El maridatge entre la gran història i les vicissituds concretes dels petits protagonistes fan de Forasters una novel·la de gent desplaçada pels vents de l’atzar. Una recomanable novel·la sobre víctimes i botxins en aquells temps tèrbols, quan mataven
pels carrers
Tornar