Documentació
Prada reivindica el compromís polític de Maria Aurèlia Capmany
La Universitat Catalana d'Estiu va fer ahir un homenatge a l'escriptora Maria Aurèlia Capmany (1918-1991). Amb un auditori poc ple i amb la calor de les 12 del migdia, l'acte va comptar amb la presència de diverses personalitats: Raimon Obiols, que va treballar amb l'escriptora i militant del PSC; el periodista i escriptor Agustí Pons, autor de la biografia Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona; Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona, que també va treballar amb ella durant els anys en què l'escriptora es va dedicar a la política municipal; Miquel Porter Moix, que la coneixia personalment des de la infància, i Cristina Badosa, professora de la Universitat de Perpinyà.
Maria Aurèlia Capmany, novel·lista, autora teatral i assagista, va recollir, tal com va explicar Cristina Badosa, "les formes més trencadores i rebels de la literatura, i a través d'elles va introduir noves formes narratives, amb temes sovint allunyats de la seva pròpia experiència personal però sempre molt viscuts".
Raimon Obiols va reivindicar el compromís polític de l'escriptora, recordant una època en què "els intel·lectuals, a causa de les vicissituds del moment polític de la Transició, van assumir un gran compromís amb la política que avui costaria molt de comprendre". L'eurodiputat del grup socialista va lamentar que "actualment hi ha molt pocs escriptors o periodistes que tenen carnets de partits, i avui fins i tot és de bon veure el fet de distanciar-se de la política".
Obiols, però, va confessar que conserva encara l'esperança que algun dia se superi aquesta crisi de la política, que "l'ha allunyat de l'arena social i que ha causat el gran distanciament amb la gent". L'exemple de l'escriptora catalana li va servir per reivindicar la figura dels intel·lectuals compromesos. "Esperem que tornin a sentir-se atrets pel projecte col·lectiu que és la política", va dir.
Tres apostes
Per altra banda, Agustí Pons va recordar "les tres apostes de l'autora: la política, la societat i la cultura". L'autor de la seva biografia va destacar l'àmplia obra que va deixar, que va des de la novel·la fins als articles periodístics, passant per obres de teatre i assajos "que avui en dia són molt interessants per a les noves generacions". Pons va reivindicar la seva importància en la defensa del català "en una època en què tots els escriptors venien d'una educació feta íntegrament en castellà". Tot i això, "ella va lluitar sempre a favor d'un ús social i cultural del català en tots els àmbits". Pons va recordar com "reivindicava el catalanisme d'esquerres, que avui ja tenim en molts partits polítics, però que llavors no era tan normal".
Un lloc entre els morts
De les seves novel·les en va destacar Un lloc entre els morts, que va guanyar el premi Sant Jordi l'any 1968 i que segons ell, "tot i que parla del pas de la Barcelona de l'Antic Règim a l'època romàntica, es podria extrapolar perfectament a l'època en què va ser escrita i fins i tot a l'actualitat".
El president de la Diputació de Barcelona, per la seva banda, va afegir-se també al record d'aquest compromís polític de l'escriptora, que "creia que la seva experiència en el món de la cultura podria servir per a tots".
Tornar