Biografies
Sentís, Carles
Va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de París. L'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el Premi Nacional de Periodisme, concedits ambdós guardons per la Generalitat de Catalunya. Així mateix també ha rebut la Legió d'Honor de França en grau de comendador. Va iniciar la seva activitat periodística col·laborant amb els diaris "La Publicitat", "L'Instant" i "La Veu de Catalunya". Durant la dècada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves cròniques als diaris "ABC" i "La Vanguardia", sobre els conflictes de l'Àfrica. Posteriorment, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, assistí a l'alliberament del camp de concentració nazi de Dachau per part de l'exèrcit nord-americà i a les sessions dels Judicis de Nuremberg. Corresponsal durant alguns anys a Nova York i París, ha estat director de l'agència EFE el 1963, del diari Tele/Exprés el 1966 i de Ràdio Barcelona el 1972. Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Col·labora a l'"Avui" i "La Vanguardia", del qual és membre del consell de direcció. L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la província de Barcelona al Congrés dels Diputats per part del partit Unió del Centre Democràtic (UCD), sent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissió d'Afers Estrangers. A l'abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne. Des de la seva possició a Madrid fou un dels màxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, càrrec que abandonà el 1980.
Tornar