Documentació
El cinquè element
Us proposo la combinació alquímica de quatre elements per aconseguir-ne un de cinquè. El primer podria ser una obra clàssica com El comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas pare. El segon, un híbrid artístic, la novel·la gràfica: un còmic de tapa dura i una sola història llarga, dirigida a un públic madur. El tercer element és Edicions de Ponent, una editorial alacantina especialitzada en còmic –un fet que ja és tota una proesa– i amb molts títols en català –una autèntica heroïcitat–. L’últim dels elements és Lluís Juste de Nin, un home polifacètic conegut sobretot pels seus èxits en el món de la moda (és el creador de la marca Armand Basi), però que el 2004 es va estrenar en el món del còmic amb la publicació a Planeta delmagnífic Els Nin. Memòries a llapis d’una família catalana. El resultat del nostre experiment d’alquímia serà Montecristo 1941, la nova obra de Juste de Nin, que versiona lliurement el clàssic de Dumas per mostrar-nos un període de la història recent, el que va del 24 de desembre del 1941 fins a finals del 1977. Sembla que Juste de Nin ja es dedicava a dibuixar caricatures en la seva època d’estudiant d’art.Després, va fer il·lustracions per a premsa i és el pare de la Norma, aquella nena rosseta que el 1982 ens convidava a normalitzar el català que parlàvem. Aquest origen creatiu de les caricatures espontànies es fa evident en el traç versàtil i en unes vinyetes en què destaquen sobretot els rostres dels moltíssims personatges de l’obra, començant pel del protagonista, que té una semblança prou òbvia amb elmateix Juste de Nin. Tot i que els fons solen ser plans, sovintegen les picades d’ullet de l’autor que, sempre en blanc i negre, ens ofereix retalls de realisme: les façanes de l’Església de Sant Miquel de la Barceloneta, del cinema Coliseum, de laPedrera, del Ritz, del Tívoli; cotxes com ara el 600, els taxis 1.500; molts racons de Venècia, i, fins i tot, una portada de l’AVUI, amb la seva primera capçalera. La trama, fulletonesca com la de l’original, apassiona gràcies als jocs de traïcions, fills abandonats, venjances, noies segrestades, secrets, cobdícia, tresors ocults, amistats, servents fidels, complots i dolents molt dolents. Juste de Nin manté el ritme narratiu, l’interès, humanitza força el seu Edmond Dantès i enriqueix l’acció en situar-la a Barcelona i a Venècia, passant per Londres, Suïssa, el Caixmir i Oman, on rescata Haidea, una jove índia que serà el seu amor després de seguir un procés a l’estil de Pigmalió. Lluís Juste de Nin dóna un sentit personal a la trama en traslladar-la a l’època del franquisme i ens transmet la impotència que pateix no només el protagonista, sinó també un sector molt ampli de la població, una angoixa augmentada per la llibertat de moviments de tota mena d’indesitjables i de corruptes amagats entre les capes de la societat, lesmés altes imés cap a la dreta, per entendre’ns. Potser per contrarestar, inclou una imatge de pàgina sencera de la mítica manifestació de l’11 de setembre del 1977, en què unmilió de catalans van demanar “llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia”. Si atribuïm a Contrato con Dios (1978), de Will Eisner, l’honor de ser la primera novel·la gràfica oficial, el camí d’aquesta expressió artística continua ambbon peu després de títols com ara Maus, d’Art Spiegelman, From Hell, d’Alan Moore i Eddie Campbell, el mític Corto Maltés d’Hugo Pratt, Sin City i 300, de Frank Miller, dutes al cinema, com V de Vendetta –que combina les trames de 1984, El fantasma de l’òpera i, precisament, El comte de Montecristo–, d’Alan Moore i David Lloyd, el Barrio lejano, deJiro Taniguchi, Ghost World, de Daniel Clowes, i amb l’aparició d’autors d’aquí, com Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido i el seu impressionant Blacksad, i també Lluís Juste de Nin, és clar. Alexandre Dumas estaria prou satisfet d’aquesta versió i podria oferir un altre èxit seu per versionar, per exemple Els tres mosqueters, però sembla que elnou projectede Juste de Nin serà personalitzar un clàssic encara més clàssic: l’Odissea. L’esperarem, Una mica com Penèlope aUlisses.
Tornar