Documentació
Barcelona, 1939
No són poques les monografies que han investigat la Catalunya de la immediata postguerra. La majoria s'han centrat en l'estudi de l'exili i la repressió per motius polítics. Podríem destacar els llibres de Josep Maria Solé Sabaté i Joan Villarroya sobre la repressió física i els de Josep Benet i Francesc Ferrer sobre la repressió lingüística. I, encara, els llibres de Francesc Vilanova i els de Carme Molinero i Pere Ysàs sobre l'exili i l'oposició antifranquista. Pocs llibres, en canvi, s'han abocat, com ha fet Jaume Fabre en l'obra que presentem, a estudiar la vida quotidiana dels catalans que es van quedar.
Els que es van quedar, obra editada amb la col·laboració del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, és un llibre que aprofundeix en la vida de la gent del carrer en la Barcelona del 1939. L'autor ofereix una àmplia documentació sobre l'estat de la ciutat després de l'entrada de les tropes franquistes el 26 de gener del 1939. De fet, bona part del volum està dedicada a presentar minuciosament el marc físic i moral de la Barcelona ocupada per l'exercit franquista. Des de l'estat de carrers i edificis fins a la represa de la vida econòmica i el racionament, tot és descrit per Fabre amb l'objectiu de delimitar la vida quotidiana dels primers mesos de postguerra.
El resultat és un veritable fresc en què l'autor ressenya el retorn dels propietaris i l'estraperlo, la fam de la gent corrent i els viatges en tren a buscar menjar, les delacions més innobles i les indefinicions del nou règim, les primeres diversions i les celebracions patriòtiques, el dia del plato único i el dia sin postre. Per sobre de tot, però, l'autor reflexiona sobre els clarobscurs d'una societat que volia oblidar el passat i prosseguir amb normalitat la vida. El procés contrarevolucionari, explica Fabre, va ser profund i va afectar totes les esferes de la societat. Van venir funcionaris de fora, però no és menys cert que la contrarevolució va trobar a Catalunya un suport més ampli del que sovint s'ha dit.
ADAPTAR-SE AL NOU RÈGIM
Jaume Fabre reconeix haver-se apartat amb aquest llibre d'una certa ortodòxia en interessar-se, sense per això oblidar la cruesa de la repressió, per les diferents maneres amb què la població va adaptar-se al nou règim. Malgrat la ferotgia de la repressió, observa l'autor, la vida va continuar amb una voluntat de normalitat per a una part important del milió de persones que residien a la Barcelona del 1939. La intenció de Fabre no ha estat, però, la de judicar ni els que van col·laborar amb el règim ni els que van jugar la carta del possibilisme intentant salvar allò que es pogués, encara que fos ben poc. Lluny d'això, el seu objectiu ha estat resseguir les actituds dels que es van quedar. Fet i fet, conclou l'autor, la Catalunya d'avui és també hereva del que ells van fer.
http://www.avui.es/avui/diari/04/gen/08/k160108.htm - Botons
Tornar