Biografies
Capmany, Maria Aurèlia
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Filla del folklorista Aureli Capmany. Estudià a l'Institut Escola, que representava aleshores l'avantguarda educativa de l'època, on començà a escriure empesa per Ramon Esquerra. La pèrdua de la guerra representà per a ella, una jove estudiant que es movia en ambients catalanistes il·lustrats, una ruptura cultural. Treballà de gravadora de vidres per pagar-se els estudis universitaris. Després de graduar-se es a dedicà l'ensenyament mitjà a l'Institut Albéniz de Badalona i, posteriorment, a l'escola Isabel de Villena. Durant els anys quaranta entre en contacte amb el grup de la revista "Ariel". El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on entrarà en contacte amb l'existencialisme corrent que influirà a Necessitem morir (1952). El teatre fou una de les seves grans passions, fins i tot actuà en algunes representacions. Així el 1960 fundarà amb Ricart Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. D'entre las seva obra dramàtica destaquem, El desert dels dies (1960), Dones, flors i pitança (1968), L'ombra de l'escorpí (1971) i la versió teatral d'Un lloc entre els morts (1980). Excel·lí, també, en el camp del periodisme i de l'assaig. Així, col·laborà en nombroses publicacions entre les quals destaquem l'"Avui" i "Serra d'Or". En el camp de l'assaig, citem, entre d'altres, La dona a Catalunya (1966), Dia si, dia no (1968), recull dels articles periodístics, Cita de narradors (1958), etc... De la seva obra narrativa destaquem L'altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967), El gust de la pols (1962) Feliçment, jo sóc una dona (1960) Coses i noses (1980). Ha traduït nombroses obres del francès i de l'italià.