Documentació
Miralls entelats
Gina Crespo és una historiadora especialitzada en l’esclavitud. Treballa en una universitat americana i vol aprofitar el seu any sabàtic per estudiar els comportaments de víctimes i botxins en els camps d’extermini nazis. Quan és a punt d’entrevistar un supervivent de Mauthausen, un missatge al mòbil l’assabenta de la mort de Laura, la seva quasi germana. Un accident de matinada mentre conduïa per les costes de Garraf quan tornava, sola, d’un sopar de celebració amb el seu marit. Passat el primer trasbals, Gina comença a investigar la vida de la seva amiga abans de l’accident. Parla amb el soci de Laura al despatx d’arquitectes, amb la germana, el marit, amb la mare i fins i tot amb el psiquiatre que en els darrers temps la tractava. A poc a poc la Gina veu com van aflorant tots els trets d’una situació típica de domini de Bàsil, el marit, sobre la difunta. Una dominació que segueix tres fases: desarrelament de l’entorn familiar, assumir la condició de cosa sense atributs i lligar unidireccionalment el dominat a l’amo. Gemma Lienas va trenant el relat de la progressiva degradació de Laura a partir d’aquests tres nivells de baixada als inferns. Es diria que tot el seu artifici literari està pensat per justificar la frase –contundent– que clou el llibre: “De fet, Mauthausen pot ser al dormitori de qualsevol parella en qualsevol punta del món”. Des del punt de vista literari, crec que definir Atrapada al mirall com “un thriller psicològic trepidant” –algú, per cert, hauria de fer un inventari de les vegades que, amb raó o sense, els nostres editors fan servir el mot trepidant en les contracobertes dels seus llibres– és anar massa lluny. L’autora fa avançar la història amb solvència, intentant que totes les peces lliguin, tot i que, quan cal, no s’està de tirar pel broc gros. Penso, per exemple, en l’inexistent retrat psicològic de Bàsil, en l’escena que Gina escorcolla els armaris de roba de Laura i en les explicacions del seu psiquiatre
Tornar