15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

MVM

Article publicat a "El País" el 25/10/07 per Israel Campuzano

A l’hora de fer homenatges, hi ha personalitats que no donen problemes: els seus mèrits estan perfectament delimitats per una única especialitat. En casos com el de l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán, la cosa es complica. La seva fecunda trajectòria literària atresora una varietat quotidiana difícil d’encabir en vitrines etiquetades o compartiments estancs. L’escriptor i polític Ignasi Riera ho sap molt bé: no li ha estat fàcil fer de comissari de l’exposició MVM. Amb Manuel Vázquez Montalbán, que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona entre els dies 31 d’octubre d’enguany i 16 de març de 2008. Riera diu que amb el llegat del creador de Pepe Carvalho s’haurien pogut muntar diverses exposicions dedicades al poeta, al marxista potser heterodox, a l’amant de la cultura popular, a l’estudiós de la comunicació, al novel·lista i assagista, al mestre del periodisme, al pedagog dels plaers, al cronista de Barcelona i del Barça, a l’home d’esquerres compromès, al fill pròdig del Raval que va conèixer el seu pare en una visita a la presó Model... Davant d’aquest mapa, només es pot optar per la metàfora i prescindir de les fronteres acadèmiques. Als pilars de MVM hi ha dues metàfores que permeten aplegar tanta faceta biogràfica i impresa. Però anem a pams, com si es tractés d’una recepta que reclama foc lent.

Punt d’arrencada: l’anècdota.

El 1977, ara fa trenta anys, Montalbán va publicar L’art de menjar a Catalunya, una posada al dia de la tendresa que va mostrar Josep Pla envers la cuina tradicional catalana. El volum anava encapçalat per un pròleg de Néstor Luján i il·lustrat amb fotografies de Jordi Gumí. La seva curiositat gastronòmica —cara de la creu de la gana de llarga postguerra que va patir com a fill dels vençuts— obre un univers metafòric que serveix per posar ordre (també estètic) als continguts de l’exposició. L’altra metàfora la protagonitza el viatger que dóna voltes pel món i que no es queda enlloc, el viatger- Montalbán que sempre torna als orígens: la infantesa i els carrers del Raval. L’aixopluc poètic abraça doncs el material que s’exposarà al Palau Robert, integrat entre altres atractius per les primeres edicions de tota la seva producció llibresca; retalls de les revistes i els diaris on va practicar el periodisme —Solidaridad, La Prensa, Triunfo, Cau, Tele/eXpres, Hermano Lobo, Por Favor, Primera Plana, La Calle, EL PAÍS, etcètera—; manuscrits i textos de la seva extensa producció; fotografies i cartes de la correspondència que va mantenir amb altres escriptors, com Salvador Espriu, Antonio Tabucchi o Andrea Camilleri, pare del detectiu Montalbano.

La presentació del plat.

L’exposició del Palau Robert es

dividirà en cinc espais. El primer, batejat com L’aperitiu convencional, ofereix la informació biogràfica bàsica sobre l’escriptor —que va néixer el 14 de juny de 1939 al Raval (al carrer anomenat d’en Botella), i va morir el mes d’octubre de 2003 a l’aeroport de Bangkok—; ressenya fites del seu currículum i repassa la llista dels guardons que va obtenir. Segueix després la part central de la proposta: El rebost de la memòria, que retrata el temps i els llocs que va viure Montalbán i que el van portar a la literatura. La veu de l’escriptor serà present ací gràcies a diversos fragments d’algunes de les entrevistes que li van fer. La cuina de les escriptures, el tercer dels espais, s’omplirà amb notes, apunts i esquemes manuscrits del literat que donen una idea de la seva manera de treballar. El visitant es trobarà amb aquestes cites entre tota mena d’estris de cuina, des dels fogons al cubell de les escombraries. Els textos de Montalbán també són els protagonistes que poblen el següent racó, El menjador comú, dominat per una taula on es barregen pamflets, diaris, llibres, revistes, pel·lícules... Acabat l’àpat literari, serà el moment de visitar El ‘fumoir’ de les digestions, un espai presidit per una gran llar de foc on es trobarà material bibliogràfic pels que vulguin aprofundir en l’obra de l’autor de Yo maté a Kennedy. “Era un escriptor que provocava moltes adhesions, però també moltes al·lèrgies. Aquesta exposició vol ser interactiva, pretén que la gent dialogui i discuteixi amb el llegat que ens va deixar. Afortunadament, Montalbán és un autor que les editorials mantenen encara molt viu als catàlegs. Gairebé tota la seva producció, amb excepcions com l’antologia sobre la nova cançó, es pot trobar a les llibreries”, apunta Riera.

Epíleg: el catàleg.

La proposta, que ha comptat amb l’assessorament de la vídua de l’escriptor, Anna Sallés, i del fill d’ambdós, Daniel Vázquez Sallés, anirà acompanyada amb la publicació d’un catàleg. Explica Riera que el cercle d’amics de Montalbán era reduït. Alguns d’aquests companys imprescindibles, com Georgina i Rosa Regàs, el cantant Raimon i la seva dona Annalisa Corti, Sergio Beser o Rafael Ribó també participen en el volum amb textos on es barregen els records, els elogis i la tristesa provocada per la seva pèrdua. El catàleg es completa amb les aportacions de diversos autors com, entre d’altres, el llibreter Paco Camarasa; els periodistes Maruja Torres, Ramon Besa i Carles Geli; l’editor Josep Maria Castellet; el cuiner Ferran Adrià; Rosa Gil, propietària del restaurant barceloní Casa Leopoldo, i els escriptors Juan José Millás, Suso de Toro i José Saramago; admiradors tots ells de Montalbán que glossen la vida i l’obra d’un intel·lectual rodó.

Tornar