Documentació
La Barcelona imperfecta
Teresa Solana debuta amb una novel·la negra que abans de sortir en català ja s'ha traduït a l'alemany i té els drets venuts per al francès
"Amb aquesta novel·la he volgut donar una visió real del que és Barcelona. Una ciutat que no viu els conflictes que els polítics ens volen fer veure. Una ciutat on els polítics van per una banda i la societat per l'altra". Així explica Teresa Solana (Barcelona, 1962) el rerefons del seu primer llibre, Un crim imperfecte, que ha sortit en català només tres mesos abans que l'edició alemanya i amb els drets a la traducció francesa ja venuts. Edicions 62 va decidir publicar la novel·la quan ja estaven en marxa aquestes traduccions. I ara l'autora, que és traductora d'ofici, n'està fent la versió castellana i l'agència Balcells en negocia la venda a altres idiomes, inclòs el rus.
La novel·la té com a protagonistes dos germans bessons que no s'assemblen en res. L'un, llest i ambiciós, està enlluernat per la bona vida. L'altre, fracassat en la feina i la vida sentimental, es fa detectiu per "canviar de vida". "Només tenen en comú que volen viure de les engrunes que deixa el món en què somien". Per no assemblar-se, ni semblen detectius.
Un dia reben l'encàrrec d'un candidat a la presidència de la Generalitat perquè investigui un assumpte de la seva muller. La història es complica per un assassinat sorprenent i refinat que té de sospitosos personatges importants de la classe benestant barcelonina.
Malgrat que un dels protagonistes aspiri a presidir Catalunya, "no és una novel·la política". L'autora ha volgut reflectir només "determinats ambients de la classe alta i de la classe mitjana progressista, la de Gràcia, podríem dir". La ciutat hi surt reflectida "a la manera com Sherlock Holmes descrivia el Londres del seu temps". No en va, a Solana l'atrauen els clàssics de la novel·la negra i també segueix autors actuals com Henning Mankell, Andrea Camilleri i Donna Leon. A més, li agrada afegir-hi tocs d'humor.
Solana té altres novel·les al calaix acabades. Ha publicat per la insistència del seu marit, també traductor. Ella tradueix sobretot assaig del francès i l'anglès al català i castellà, dues llengües que considera pròpies. De fet, alguna de les seves novel·les inèdites són en castellà. Però se sent còmoda dins de la literatura catalana, que "viu un moment molt bo". Especialment pel fet que en els darrers anys "hi ha hagut una renovació d'estil", amb autors com Albert Sánchez Piñol.
Tornar