15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

El noi de la mare

Article publicat al diari “Avui” el 18/10/07 per Joan Josep Isern

Al llarg de la seva bibliografia –tretze llibres en dotze anys– Joan Agut (Barcelona, 1934) ha demostrat que és un escriptor dotat amb un notable sentit narratiu que fa que els seus llibres captin de seguida l’interès del lector amb la certesa que, sovint, l’experiència li serà plàcida i interessant. Wagons-lits, la seva novetat actual, entronca amb llibres anteriors de l’autor. D’entrada amb Rosa de foc (Proa, 2005), amb la qual comparteix un parell de personatges; però també amb L’arbre de la memòria (Proa, 2002) i, sobretot, amb La mirada del cec (Columna, 2000), almeuparer un dels seus millors llibres. AWagons-lits tornem a trobar una història explicada en primera persona per un protagonista de característiques singulars –Eduard Martí Verga, conegut comEdy, nascut a Barcelona el 1911– que viu el seu procés de creixement personal durant els anys 20 i 30 del segle passat. Edy creix en el si d’una família d’armadors de vaixells d’orígens italians i jueus marcat per dues circumstàncies molt especials: l’assassinat del seu pare atribuït en principi als anarquistes i la figura potent de Serena, la seva mare. Una dona seductora, absorbent, plena d’energia, contradictòria, emprenedora i dotada amb poders endevinatoris que polaritza –de vegades de prop, d’altres en la distància – la manera de ser dels seus dos fills. I molt especialment d’Edy. Com altres herois creats per Agut, el protagonista de Wagons-lits viatja per l’Europa convulsa del primer terç del segle passat, viu de prop el naixement de les ideologies totalitaristes i entra en contacte amb cercles dedicats a la teosofia –Gurdjieff i Krishnamurti són personatges del llibre– mentre paral·lelament va bastint el seu procés de formació intel·lectual i personal. Edy és un apàtrida ambsentiments que no pot evitar ser espectador de les convulsions del seu segle i la seva aportació a l’ordenament del caos que l’envolta són les cròniques que escriu per a una cadena de diaris. El llibre té moments esplèndids com el capítol VII –especialment el passeig per Sarrià– i un fil d’intriga al voltant de la mort del pare d’Edy que va entrant i sortint del relat demanera no gaire acurada. No sé si és el que l’autor perseguia però en la meva lecturam’he sentit més atret pel personatge de Serena que per les tribulacions d’Edy, el protagonista. Aquesta vegada Agut ha dibuixat millor les mitges penombres que els primers plans a ple sol.

Tornar