Documentació
MVM
La frase que encapçala aquest text és pronunciada per Pepe Carvalho, aquell detectiu gastrònom i sibarita intel·lectual, un autèntic filòsof (com pot comprovar-se a la plana següent), a Los pájaros de Bangkok. És la mateixa ciutat on fa ara quatre anys, el 17 d’octubre de 2003, va morir el seu creador, Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939). Un dels més complets intel·lectuals que ha donat Catalunya en el darrers 50 anys tenia una memòria extraordinària, que li vessava per arreu, des de la poesia a l’assaig, fins al punt que va repintar la sèrie negra del seu Carvalho de sépia, el color de les coses genuïnes. Era la seva, com no podia ser d’una altra manera, una memòria crítica en temps d’amnèsia forçada. D’aquí l’afirmació de l’autor posada en boca del detectiu. La seva capacitat de vincular anàlisi i record mereix un espai en aquest món. I així ho han entès al Palau Robert de Barcelona on, sota el títol MVM. Amb Manuel Vázquez Montalbán i comissariada per Ignasi Riera, una exposició permetrà repassar des del proper dimecres una ingent i polìèdrica obra, que encara ara deixa anar algunes perles inèdites. Pepe Carvalho era, en el fons, un filòsof. Quan era jove ho va llegir tot, per després cremar-ho. Però va retenir el pòsit del pensament, que apareix i reapareix a la narració de les seves aventures. A continuació s’inclou una selecció de pensaments extrets de les seves novel·les i contes.
Yo maté a Kennedy
La mort no és altra cosa que un gest afortunat. La humanitat serà perfecta el dia que prescindeixi definitivament del principi idealista que l’home és la mesura de totes les coses.
Tatuaje
El papanatisme i la repressió no tenen fronteres. No tinc compatriotes. Ni tan sols tinc gat. També en la puteria la teoria és companya inseparable de la pràctica.
La soledad del Manager
La gastronomia i les dones ens han salvat de la destrucció franquista. Quan es descobreix que es viu només una vegada és quan s’ha assolit la maduresa. Els rics sempre tenen un matalàs a punt i quan cauen no es fan mal.
Los mares del sur
Els morts ni es cansen ni descansen. Quan la burguesia no pot conservar el control del llit comença a adjectivar-lo. No hi ha res tan indignant com la incultura quan hi ha mitjans perquè no es produeixi. Les dones mai escarmenten. Encara segueixen creient en el mariner estranger, alt i ros com la cervesa. El mal campa lliurement i sense cap ordre, sense organització.
Asesinato en el Comité Central
No hi ha imaginació que pugui prescindir del que ens passa. Com deia Pavese, tot home a partir dels quaranta és responsable de la seva cara. Aquesta incòmoda sensació d’estar mal assegut davant la vida. Espanya serà algun dia una federació de denominacions d’origen. Seguim vivint en un temps en què no podem ser amables.
Los Pájaros de Bangkok
I se’n va anar al vàter on va pixar contra el món i contra si mateix. L’existència condiciona el naixement i el naixement condiciona el dolor, la vellesa, la mort. Contra la vellesa i la mort no es pot lluitar, però contra el dolor sí, sobretot quan el dolor depèn de la voluntat.
La rosa de Alejandría
L’home és un animal racional només en part. El sentit ocult de les coses és l’únic sentit interessant. De les coses i de les conductes. Les aparences sempre enganyen. La gent amb memòria no té espai en aquest món.
Historias de fantasmas
Les vídues que no mengen no ressusciten el marit i a més es moren elles. El gran avantatge de ser vídua és que el mort és un altre. Normalment només investiguem tonteries interpretades per tontos seguint l’encàrrec d’algun imbècil. La soledat ens fa sincers. M’aterra el que no entenc. El mar és bell. La lletjor la posen els homes.
Historias de padres e hijos
La riquesa i la misèria només canvien d’aspecte, però segueixen conservant les distàncies. Quan algú té un dia estúpid ha de viure’l plenament. Les revolucions acaben amb el plaer, el primer que suprimeixen és el plaer.
Tres historias de amor
A partir dels trenta anys la humanitat tendeix a dividir-se en capadors i capats, ballin el rock, o ballin el vals. La capacitat d’assumir menyspreu té un límit.
Historias de política ficción
Això de la política amaricona el més mascle. Als pecadors gairebé sempre se’ls ha de salvar a desgrat seu, sobretot els que han renegat de tota idea de divinitat, perquè en la seva alienació ni tan sols admeten o saben que són pecadors. Menjar bé o menjar malament és una qüestió cultural. Menjar o no menjar és una qüestió de diners.
Asesinato en Prado del Rey y otras historias sórdidas.
No hi ha res tan obscè com plorar i morir i s’ha de fer a les fosques i en soledat. Tot home és el que sembla ser i tot el contrari. La cultura a una dona no li serveix ni per orinar amb distinció.
Balneario.
Jo no corro per qüestions patriòtiques. Els terroristes polítics van d’uniforme moral i estètic, però els terroristes econòmics, no. El gènere humà (...) es divideix abans que res en dos grans apartats: els que es tiren pets i els que els oloren. L’important en política i en la història no és somiar-la, sinó realitzar-la. Hi ha gent que no sap mirar-se al mirall. Tot esforç humà condueix a l’objectiu de ser alt, ric i guapo, sense distinció de sexes, estats o ideologies. Si hi ha policia és que cal reprimir i si aquesta policia és militar o bé es dedica a reprimir els excessos militars en relació amb els civils o als civils en el seu excés amb els militars.
El delantero centro fue asesinado al atardecer.
Totes les conferències són iguals. Un imbècil que es resumeix
a si mateix i tracta de tirarse els assistents, siguin del sexe
que siguin. Cada època té en compte les paraules que necessita per emmascarar-se.
El laberinto griego
El capitalisme només ens havia permès conservar l’erotisme en l’aparell reproductor i això mentre li faltava mà d’obra. Tan punt li sobrava mà d’obra també ens controlava l’aparell reproductor.
- La nostàlgia és un error, Pepe.
- ¿I la ironia?
- Un soroll.
Sabotaje Olímpico
La mort, Carvalho. Aquest és l’únic fracàs autèntic.
El hermano pequeño.
Ara cal escollir entre tenir sentiments veure la televisió. La felicitat és només una situació afortunada. El reformisme cal deixar-lo per a comunistes i socialistes. Prometeu va robar el saber o el llenguatge o el foc als déus per donar-lo als homes, i els joves revolucionaris de casa bona van robar el marxisme al proletariat per donar-lo a la CEOE. Algú va dir que el més profund de l’home és la pell.
Roldán ni vivo ni muerto
Hi ha països que neixen per fer història i altres per patir-la. Espanya es divideix en un 50% d’homes que es vesteixen pels peus i en un altre 50% que es baixen els pantalons.
El premio
La teoria no sol fer mal a gairebé ningú, una altra cosa són els teòrics. El nord és la raó i el sud l’escopidora. La intel·ligència de tot progressista llatino americà es demostra assumint que està condemnat
a perdre.
No es pot menjar prudentment.
No s’ha de menjar prudentment. Si no es pot menjar no es menja i ja està. L’important és salvar-se individualment, ser el menys cadàver d’un mercat de presumptes cadàvers. No s’ha de viure amb por.
Quinteto de Buenos aires
El temps, el temps ho cura tot, diuen. El temps no cura res. Només afegeix el seu pes. Totes les dictadures emmascaren la seva imatge, i el llenguatge és un recurs d’emmascarament. Si a la crueltat l’anomenes fermesa deixa de ser crueltat. La set d’aigua és primitiva,
la set de vi és cultura i la set d’un bon còctel és sens dubte la més elevada. Les bones idees sempre són provisionals. ¡Déu ha mort, Marx ha mort, Montesquieu ha mort, però als imbècils no hi ha qui els mati! Salvar-se vol dir que no et matin abans que et moris. El món no existeix, nosaltres sí.
El hombre de mi vida
No sóc independentista. I no crec en les independències, però detesto les dependències. La consciència no ens impedeix cometre pecats, però desgraciadament sí que ens impedeix disfrutar-ne. El bolero sempre ha estat la distància més curta entre dos éssers humans. El que pitjor s’arruga és el sexe i el carisma. Convé saber que els coloms
missatgers no saben anar enlloc, només saben tornar. Fotuts els temps en els quals Satan no vol perdre la seva ànima i els socialistes volen perpetuar el capitalisme.
Milenio
Vida i història estan mal plantejades per sempre.
Tornar