Documentació
“Necessitem un Estat, per després carregar-nos-el”
Per Maria Antònia Oliver la literatura catalana actual és equiparable a la de qualsevol altre país
Diu que en aquests moments no té cap obra traduïda al castellà al mercat. Per què?
No els dec interessar, supòs. O potser no em coneixen. A Grup 62 em van dir que em traduirien Tallats de lluna i després em van dir que seria Joana E. I no ha estat cap de les dues. He tingut traduccions al castellà però hi ha hagut sempre problemes. El sol que fa l’ànec ni es va arribar a distribuir, perquè l’editorial que la va publicar finalment se’n va anar a fer punyetes.
Per què els editors estrangers s’interessen sobretot per les seves novel·les detectivesques?
És el que els editors demanen més, però si tens una bona promoció, no només editorial sinó també de les institucions, es poden traduir tots els gèneres.
En què hauria de consistir aquesta promoció?
Les institucions haurien de promocionar a l’estranger les obres catalanes a través de traduccions, per exemple. Ja s’ha fet, això, però no ha donat el bon resultat que s’esperava, i s’ha d’insistir. Moltes editorials estrangeres no saben ni que existeix el català, i fer-los-ho saber, amb tot el que això implica, crec que és feina de les institucions.
¿Escriuria en anglès per tenir més lectors?
Si en sabés prou, sí. Però escriure és una cosa molt íntima, molt de tu mateixa, i em seria molt difícil.
Amb motiu de la Fira de Frankfurt s’està preparant la traducció a l’alemany de ‘Joana E.’. ¿La va escollir vostè, aquesta novel·la, perquè fos traduïda?
Se n’ha ocupat l’Institut d’Estudis Baleàrics. Han traduït uns deu autors de cara a la fira.
¿Creu que la Fira de Frankfurt ens ajudarà?
No ho sé, però voldria que sí. És un bon marc per fer conèixer la literatura catalana. Penso que els escriptors que escriuen en castellà no hi haurien de ser, en aquest punt estic totalment d’acord amb l’Associació d’Escriptors. Però els editors són els amos. Sort que n’hi ha que han dit que no hi volen ser. I és molt d’agrair per part dels seus col·legues.
Per què sempre necessitem tenir una pastanaga al davant per moure’ns?
Necessitem un Estat. Per després carregar-nos l’Estat, si volem.
Com veu la situació de la literatura catalana actual?
Quan va sortir la nostra generació era molt fàcil publicar perquè feien falta veus noves, sobretot en narrativa. Es feien i es publicaven bones imales novel·les. Ara és molt més difícil per a la gent que comença, però actualment la literatura catalana és perfectament comparable a qualsevol altra literatura.
Acaba de publicar un llibre de relats amb una editorial nova per a vostè. Què pensa del sistema editorial actual?
Personalment, estic molt contenta perquè l’editorial em tracta molt bé. Però en general em preocupa la despersonalització dels editors. Per sort hi ha editorials petites que continuen subsistint i en surten de noves.
Tornar