Documentació
Esport en majúscules
La situació actual abona latendència a recordar, i sovint a mitificar, determinats moments històrics, com ara el que va viure Catalunya a la dècada dels trenta. Esport i ciutadania, el subtítol de la revista La Rambla, que va fundar Josep Sunyol el 1930, ha estat, en aquest sentit, un concepte utilitzat últimament per diferents col·lectius a fi d’evocar el sentiment popular, republicà i nacionalista de l’època o simplement per idealitzar unes fites. Més enllà de consideracions polítiques, hi ha una certa coincidència en què l’esport i el periodisme, i la seva manera d’entendre’ls, van protagonitzar abans de la guerra civil uns anys d’una especial bonança per la seva productivitat i qualitat. Així es desprèn dels interessants treballs de recuperació de la memòria històrica que n’han fet periodistes com Jordi Finestres, autor ara del pròleg de Planes d’Esport, de Josep Maria Planes, un llibre decisiu per contextualitzar la impòrtancia de la cultura esportiva catalana des de 1920 fins a 1936, quan l’educació física era part d’una formació integral, cultural, humana i ciudadana per desig de l’administració; hi havia una febril activitat esportiva i la premsa es modernitzava definitivament. L’esport esdevé un fenomen de masses, i figures com el ciclista Marià Cañardo, el boxador Josep Gironés i el futbolista Pepe Samitier són idolatrades mentre l’ascendent d’esports com el rugbi es reflecteix en la seva col·laboració en fundar la federació internacional. Hi ha una notable demanda d’informació esportiva i els periodistes no només s’especialitzen sinó que les seves anàlisis més tècniques van acompanyades de cròniques literàries. “La meva feina consistirà a fer de turista literari”, argumenta precisament Planes en la seva presentació com a enviat especial a la Volta a Catalunya de 1935 pel diari La Publicitat. Planes és un dels millors representants del gènere tant per la seva completa formació com per la seva capacitat descriptiva en uns moments en què s’imposa una premsa incisiva i creativa. El periodista, nascut a Manresa el 1907, toca totes les tecles perquè va exercir l’ofici en la seva versió més àmplia i els seus textos tenen una musicalitat deliciosa. A vegades s’imposa la seva condició de corresponsal a París de La Publicitat i escriu sobre el que passa amb un to exquisit perquè pren una certa distància des del coneixement del que és proper a la situació. Hi han moments en què exerceix la ironia del qui ha dirigit un setmanari satíric com El Be Negre. I en tant que responsible d’una revista com Imatges sap retratar els personatges amb facilitat. Planes no només sap mirar i explicar el que ha vist sinó que també practicarà el periodisme costumista i d’investigació i, per tant, sabrà dubtar i contrastar sense renunciar a les seves conviccions, com ara la seva crítica a la FAI, que li va costar la vida als 29 anys. Admirador de Josep Maria de Sagarra, Planes va donar volada al periodisme esportiu amb un estil net, fresc, elegant i viu per la seva riquesa i naturalitat. Mai no té necessitat de forçar el llenguatge sinó que escriu amb tanta gràcia com rigorositat. Tot i que Cañardo és el fil conductor de les seves cròniques, i cada dia sabrem com li va la vida, el protagonista de l’etapa serà sempre diferent, de manera que al final de la Volta els lectors tindran una visió tan àmplia i variada dels participants com dels diferents pobles del recorregut, ja que entén la competició com la festa major ambulant del país. Detallista i colorista, Planes permet visualitzar i seguir la carrera en un moment en què no hi ha imatges en directe. La cordialitat i la vitalitat s’imposen a l’èpica fàcil, a la tensió narrativa recorrent i a qualsevol complicitat que no sigui amb la prova. No s’adorna ni practica el populisme amb explicacions gratuïtes sinó que les seves descripcions són rotundes i punyents. Només serà transcendent quan es decideixi la cursa, mentre que resultarà agraït en les situacions banals i que requereixen imaginació. Fuig de l’oficialitat i la pedanteria, practica un subjectivisme objectivable i no es qüestiona la seva sinceritat. Planes interessa tant als seguidors dels esports com als que no ho són. Rellegir o descobrir els seus textos no només és un exercici divertit i saludable sinó una lliçó de periodisme, al menys per als redactors d’esports.
Tornar