Biografies
Canyameres, Ferran
De jove visqué a París. Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa. El 1939 s'exilià a París, on fundà l'editorial catalana Albor, i fins el 1950 no tornà a Barcelona. La seva obra literària, de gran extensió, molt eclèctica i de vocabulari ric, comprèn diversos gèneres: teatre (El cercle de la por, estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948; etc), narració (El gos que udolà a la mort, 1958; Món, dimoni i carn, 1962; etc), poesia (Mig temps, 1950; Com el Vallès no hi ha res, 1951; Poesia secreta, 1955; etc), memòries (Quan els sentits s'afinen, 1960; De París, el fel i la mel, 1965), biografia (Josep Oller i la seva època, 1959; Clavé, un solitari, 1963; etc), monografia comarcal (El Vallès, 1961), i d'altres. Traduí al català Baudelaire, Coolen, Maurette, etc, i, al castellà, nombroses novel·les de Simenon. Escriví El gran sapastre (1977), obra sobre Joan Puig i Ferreter, escrita cap al 1941, després d'enemistar-s'hi.
Tornar