Documentació
"El lector existeix"
Màrius Serra acaba de publicar el recull d'articles i enigmàrius 'Enviar i Rebre'
Màrius Serra, creador dels mots enquadrats en català de La Vanguardia, dels enigmàrius (enginys verbals) de Catalunya Ràdio i articulista de temàtica variada, acaba de publicar Enviar i Rebre, un llibre en el qual recull una bona mostra de la seva activitat a l'entorn de la paraula, però que sobretot destaca per incloure reaccions dels seus lectors.
-Comencem amb una mena d'enigmàrius: "Quan els de Giuseppe Meazza, a l'estil de les pel·lícules, treuen del mig del camp per començar l'intercanvi de pilota". (10 lletres).
-Gioseppe Meazza. Això és inter... inter... Comença per inter.
-Sí._-Més inici, començar...
-A l'estil de les pel·lícules...
-Pel·lícules... començar... claqueta... acció. Interacció!
-Perfecte!
-Uf! Em sentia com el caçador caçat.
-Li acostumen a plantejar enginys verbals com els que proposa a El matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas?
-Hi ha oients que me'n fan, i no sempre els endevino. Alguna vegada he tret algun d'aquests per antena.
-El que li he fet té trampa. La paraula a esbrinar era 'interacció', que és precisament el que mostra el seu llibre: la interacció que ha arribat a establir amb els oients i lectors. Quina importància li dóna?
-Sempre opto per la interacció, per això signo els meus articles amb el correu electrònic. El lector existeix. Els grans moments d'aquest llibre són les reaccions que provoquen els meus articles i que moltes vegades donen una volta més al què ja havia pensat o planificat.
-Alguna vegada l'han sorprès?
-Sempre sorprenen. Per exemple, vaig conèixer a Menorca el fill de l'exjugador del Barça Vila, que formava part de la famosa davantera que el Serrat va incloure en una cançó: "Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón". Em deia que vivia amargat perquè el Serrat no l'havia inclòs a la cançó. Resulta que el Serrat necessitava tres síl·labes i Vila només té dues. Per això va incloure Moreno i va excloure Vila. Escric un article sobre això i m'arriba un correu d'un lector que em deia que, en realitat, en Moreno es deia Hernández. Va ser una aportació que va millorar el meu article.
-No se'ns escapa que Enviar i rebre fa referència a aquesta interacció i també al correu electrònic. És una eina imprescindible?
-Absolutament. Som a les beceroles, però jo ja tenia correu electrònic abans que existís Internet. Sempre he pensat que suposa un canvi de paradigma i que no tenim prou distància per saber valorar la influència que està tenint en les nostres vides. No sóc un tecnoeufòric, però trobo irrisori menysprear l'entorn digital.
-En el llibre, recull 141 articles i 141 enigmàrius. Coneixent-lo, segur que aquest 141 deu tenir algun significat...
-És un cap-i-cua, però aquest número ens hauria de dir moltes coses i ningú ja no se'n recorda.
-Què hauríem de recordar?
-141 dies que havien de canviar el món. L'esdeveniment que ha rebut més subvencions. Recordes? El Fòrum de les Cultures de Barcelona. Han passat dos anys i ningú no recorda res. A ningú no li diu res aquest número. Si hagués triat 92 articles i 92 enigmàrius, segur que algú hagués pensat amb els Jocs Olímpics. Aquesta paradoxa em va portar a triar el 141.
-Sempre hi ha un perquè amagat en tot?
-Sempre hi ha informacions que se'ns escapen. La realitat és complexa i molt rica.
-I amb això juga per fer els enigmàrius?
-Les paraules són la matèria primera de l"escriptura. El llenguatge és un veritable personatge, qualsevol escriptor l'ha de conèixer. I la millor manera és jugant-hi.
-Què li dóna més satisfacció, que els oients encertin els enigmàrius o no?
-La satisfacció me la dóna que l'encertin, però que els costi molt. És important mantenir la tensió entre la dificultat i l'accessibilitat. He de trobar l'equilibri. Els enigmàrius són fàcils de recordar i quan saps la resposta, et fan somriure.
-Quin és el seu preferit?
-"Idèntic a Jesucrist".
-A mi sí que m'ha caçat.
-Clavat!
Tornar