Biografies
Hurtado, Amadeu
Amadeu Hurtado i Miró. Vilanova i la Geltrú 1875 - Barcelona 1950. Advocat i polític. Com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi. Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc. Fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats (1912), i després degà (1922). Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura. Durant el seu deganat féu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Col·legi d'Advocats. El 1930 formà part de la comissió per a redactar l'apèndix del dret català del codi civil espanyol, i redactà el preàmbul de l'avantprojecte. El 1934 fou elegit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i és considerat com el gran promotor del Primer Congrés Jurídic Català (maig del 1936). Entrà en política pel federalisme republicà, i, com a republicà independent, figurà a la comissió directiva de la Solidaritat Catalana (1906). Elegit diputat a corts per Terrassa (1907) en nom de la minoria solidària catalana, intervingué amb eloqüència en grans debats parlamentaris. Col·laborà a "El Poble Català". Dissolta la Solidaritat (1910), es retirà de la política activa, però des de "La Publicidad" i des d'"El Liberal" i "El Heraldo" de Madrid féu campanya a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial. El 1929 fundà el setmanari Mirador. En temps de la República gaudí de la confiança dels presidents Macià i Alcalá Zamora i fou conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya. A les eleccions de diputats a les corts constituents del 1931 fou elegit a la circumscripció de Barcelona-comarques per l'Esquerra Republicana de Catalunya. Prengué part en els debats principals sobre la constitució i l'estatut català i en la defensa de la llei de Contractes de Conreu. El 1932 s'afilià al partit d'Acció Catalana Republicana, i el mateix any 1932 ocupà la presidència de l'Ateneu Barcelonès. Entre les seves conferències i els seus discursos es destaquen La intervenció de l'estat en el nostre règim d'autonomia (1933), El pensament jurídic català (1935) i el discurs inaugural del Primer Congrés Jurídic Català (1936). S'exilià el 1939, i s'establí a Perpinyà. És autor d'unes extenses memòries (Quaranta anys d'advocat: Història del meu temps, 1956-69), testimoni inestimable de la vida pública entre el 1894 i el 1936.
Tornar