15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Jordi Coca obté el 14è Premi Carlemany de Novel·la amb 'La noia del ball'

Article publicat al diari “Avui” el 14/09/07 per Marta Tort

'La noia del ball' és una novel·la llargament anunciada. Ja en publicar-se 'Sota la pols' (2001), Premi Sant Jordi de l'any 2000, l'autor va parlar d'una nova obra relacionada amb aquesta, els fets de la qual eren cronològicament anteriors i que se centrava en la figura de la mare de 'Sota la pols'

L'obra La noia del ball, de Jordi Coca, ha estat la guanyadora de la 14a edició del Premi Carlemany de novel·la, dotat amb 36.000 euros. El jurat format per Elidà Amigó, Àlex Broch, Manel Gibert, Joan Triadú i Joan Rendé va decidir atorgar el guardó al treball de Coca. El lliurament del premi tindrà lloc dissabte al Teatre Cívic de l'Alguer, a Sardenya, en un acte acadèmic que comptarà amb la presència del Ministre Portaveu, de Cultura i Ensenyament Superior del govern d'Andorra, Juli Minoves; el vicepresident del govern i ministre dels Bens i les Activitats Culturals d'Itàlia, Francesco Rutelli; el president de les Balears, Francesc Antich; i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras. La noia del ball és una novel·la llargament anunciada. Ja en publicar-se Sota la pols (2001), Premi Sant Jordi de l'any 2000, l'autor va parlar d'una nova obra relacionada amb aquesta, els fets de la qual eren cronològicament anteriors i que se centrava en la figura de la mare de Sota la pols. La noia del ball presenta els primers 26 anys de la protagonista, entre 1916 i 1942, una noia de condició humil, vulnerable, fràgil, i amb una visió limitada dels esdeveniments. Com que els fets que s'hi expliquen abasten la preguerra, la guerra i els dos o tres primers anys de la postguerra, en una primera lectura La noia del ball podria fer pensar que Jordi Coca s'ha volgut acollir a l'herència narrativa de Mercè Rodoreda. En realitat, però, La noia del ball és un nou retrat femení dels que acostuma a oferir Jordi Coca. La protagonista la veiem amb un rerefons vagament històric, però el que veritablement compta és com evoluciona el seu món interior, com es construeix ella mateixa per sobreviure a l'entorn gairebé sempre violent i inculte que l'agredeix. La protagonista neix en un poble de Menorca, a Sant Lluís, i després de la mort de la mare, es trasllada a Barcelona. Comença l'enyor i la mitificació de l'illa. A ella li agrada el mar, el sol i les festes del poble on podia ballar. Al cap de pocs anys treballa a una fàbrica i descobreix la cultura anarquista dels ateneus populars. Però l'home amb qui es casa és d'una família que encarna l'altre anarquisme, el de la incultura i la violència. Mai més no podrà anar a ballar perquè al seu promès aquestes coses no li agraden. La violència posterior, els bombardeigs, les pèrdues d'éssers estimats, la repressió salvatge del franquisme dels primers anys, s'afegirà al cúmul de dissorts que acaben configurant una dona atemorida i que busca estratègies per sobreviure tant mitificant l'illa de la seva infantesa com contruint-se una força secreta en el seu interior.

Perfil biogràfic

Jordi Coca va néixer a Barcelona el 1947. Va començar la seva carrera literària el 1971 amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos). Ha obtingut el premi Documenta amb Mal de lluna (1988), el premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el Premi Nacional de la Crítica amb Louise (un conte sobre la felicitat) (1993), el Ciutat de Palma amb Dies meravellosos (1996), el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil amb La faula dels ocells grecs (1997), el Premi Sant Jordi de novel·la amb Sota la pols (2000), per la qual també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona (2002), i el Premi Joanot Martorell per Cara d'àngel (2004). També ha publicat altres novel·les significatives com L'emperador (1997) i Lena (2002), entre altres. Titulat superior en art dramàtic (actualment escriu la tesi de doctorat en arts escèniques de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre el teatre de Josep Palau i Fabre), ha estat director de l'Institut del Teatre (1988-92) i dirigeix teatre d'autors com Joan Brossa, Peter Handke i Samuel Beckett.

Tornar